Fa un any us parlava de balanços i equilibris, d’abismes que ens allunyen i de ponts que ens acosten.
Comencem un nou cicle amb un nou somriure, o amb el somriure de sempre , que potser a aquestes alçades està una mica esgotat despres de les dificultats de tot l’any, però seguim utilitzant l’humor com a font d’energia per avançar.
Als meus quarantamolts estic orgullosa de les arrugues que m’han donat els meus somriures i de les lluites que he presentat per defensar el que he cregut. Però els anys també m’han ensenyat que a vegades cal retirar-se a temps i que perdre batalles tampoc no és tan greu si tenim clar cap on anem. Les batalles del dia a dia es veuen ridícules quan es miren de lluny i amb un ull tancat , i te n’adones de que no valen la pena quan el preu que pagues et menja el somriure.
Tanquem portes, obrim finestres, que es renovi l’aire. Sortim a badar i a fixar-nos en les oportunitats que passen i aprofitem només les que ens duguin cap a una vida millor. I això si, que res no ens faci perdre el somriure i el bon humor.
I un any més us desitjo bon humor i bons llibres per aquestes festes i per l’any que s’acosta.
Ui, ui, ui…! T’has fet un lífting?
De cos o d’ànima? Sa`pigues que no et cal per seguir.nos somrient, i escrivint-nos ressenyes tan elegants! Molt bon 2012! Records!
Pels que no som creients aquesta època és ben bé el que dius, un nou cicle que comença amb el solstici d’hivern. Que sàpigues que m’he sentit molt identificada amb el que dius “als meus quarantamolts…”, no canvio aquesta edat pels vint-i-pico.
Et desitjo també un bon 2012 ple de temps per llegir bons llibres i per fer-nos ressenyes als teus seguidors.
Paraules sàbies. Jo també et desitjo a tu i a tothom bons somriures i bones lectures, dues de les coses que fan que la vida sigui bona. I que ens continuem retrobant per aqui (o per on sigui) per molt temps
Vei, un lifting!! no seria mala idea, ja sé qué demanraé per reis
Botika, als vint tampoc no hi torno!!
Hiniare, una bona cosa anar-nos trobant, quin regal això del mundillo 2.0!!
Amb aquestes paraules jo també m’hi sento identificada. Deu ser que també he passat la barrera dels quaranta, que ho fa veure tot d’un altre color i que tot i que no ens agradi fer anys no tornaríem pas enrere.
Bones festes i bones lectures!