Un homenatge a la capacitat d’adaptació i a l’ instint de superació. Una tragèdia personal explicada sense dramatismes. Sorprenent veure com la força dels costums ancestrals pot portar a una vida denigrant . Admirable comprovar que la valentia i intel•ligència d’una noieta , acaba vencent les tradicions, almenys pel que fa a ella mateixa.
Viu i llegeix
M'agrada llegir
Abracadabra… ordinador catalanitzat
Ep! continguts protegits
obra de Blog Viu i llegeix està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Viu i llegeix 
Un pèl de dramatisme si que hi ha, no? Però el plat fort és l’esperit de superació de la protagonista.
Poc dramatisme per el que hi podria posar l’autora per amanir-ho i convertir-ho en un culebrot infumable. El mérit el trobo precisament en que és bastant mesurada en aquest sentit, treient les coses tal com ragen i punt.
[…] de confessar que no em venia gaire de gust llegir-lo, en el seu moment havia llegit L’últim patriarca, que em va semblar correcte però sense tirar coets, i ara, aquest no em cridava, així de senzill. […]