L’últim patriarca, Najat El Hachmi

3 01 2009

2-punts2Un homenatge a la capacitat d’adaptació i a l’ instint de superació. Una tragèdia personal explicada sense dramatismes. Sorprenent veure com la força dels costums ancestrals pot portar a una vida denigrant . Admirable comprovar que la valentia i intel•ligència d’una noieta , acaba vencent les tradicions, almenys pel que fa a ella mateixa.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

24 01 2009
elveidedalt

Un pèl de dramatisme si que hi ha, no? Però el plat fort és l’esperit de superació de la protagonista.

25 01 2009
viuillegeix

Poc dramatisme per el que hi podria posar l’autora per amanir-ho i convertir-ho en un culebrot infumable. El mérit el trobo precisament en que és bastant mesurada en aquest sentit, treient les coses tal com ragen i punt.

24 11 2015
La filla estrangera. Najat el Hachmi | Viu i llegeix

[…] de confessar que no em venia gaire de gust llegir-lo, en el seu moment havia llegit L’últim patriarca, que em va semblar correcte però sense tirar coets, i  ara, aquest no em cridava, així de senzill. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: