Contes del Nova York dels anys 40. Podria dir que és un retrat fidel de la societat en aquell moment , si l’hagués conegut. Només puc dir que me la fa imaginar i que tot plegat sembla creible .
Els contes, bons, lèdició podria ser més acurada, he trobat que hi havia una colla de pronoms febles que semblaven de vacances i algunes expressions que semblaven de traducció forçada. A qui li hem de penjar el mort? al traductor? al corrector? en tot cas a l’editor, que té la última responsabilitat
Viu i llegeix 
Però no estaves de parèntesi? Serà de claudàtors oberts….
Tinc el llibre a mig llegir.