Una història d’amor i el relat d’un dol. La manera com parla de la mort no és tràgica ni fleuma. No idealitza, es permet recordar, enyorar i viure’l en l’absència fins que aconsegueix un enyor sense dolor
Advertisements
Viu i llegeix
M'agrada llegir
Abracadabra… ordinador catalanitzat
Ep! continguts protegits
obra de Blog Viu i llegeix està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
A partir d’ara t’hem de llegir aquí, no? L’aktre blog l’has tancat?
si, si, m’he traslladat. L’altre blog l’he congelat. No l’he esborrat, però no l’actualitzaré més
Una literatura sincera i, per l’autora, necessària. Però no m’han agradat mai gaire els relats fets a costa de la mort d’algú proper…
molta literatura està feta a base de l’experiencia personal de l’autor, sigui dit directament o no. No veig perqué no han d’aprofitar la muntanya de sentiments i estats d’ànim diferents que provoca la mort d’algú estimat per transformar-ho en la literatura que porten dins . Potser “aprofitar” no és la paraula, potser seria, encarrilar o treure o compartir….