Un home de paraula, Imma Monsó

21 01 2009

4-puntsUna història d’amor i el relat d’un dol. La manera com parla de la mort no és tràgica ni fleuma. No idealitza, es permet recordar, enyorar i viure’l en l’absència fins que aconsegueix un enyor sense dolor

Anuncis

Accions

Information

4 responses

22 01 2009
Esmeralda

A partir d’ara t’hem de llegir aquí, no? L’aktre blog l’has tancat?

22 01 2009
viuillegeix

si, si, m’he traslladat. L’altre blog l’he congelat. No l’he esborrat, però no l’actualitzaré més

24 01 2009
elveidedalt

Una literatura sincera i, per l’autora, necessària. Però no m’han agradat mai gaire els relats fets a costa de la mort d’algú proper…

25 01 2009
viuillegeix

molta literatura està feta a base de l’experiencia personal de l’autor, sigui dit directament o no. No veig perqué no han d’aprofitar la muntanya de sentiments i estats d’ànim diferents que provoca la mort d’algú estimat per transformar-ho en la literatura que porten dins . Potser “aprofitar” no és la paraula, potser seria, encarrilar o treure o compartir….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: