És una història que es va desgranant a trossets. Quan et sembla que entens de què va, tot es capgira i es torna a capgirar. Escrit amb un estil molt directa i senzill, desprèn a través de la veu de tots els personatges un desemparament i una tendresa que a vegades contrasta amb la violència de les accions
[…] Ayer, Agota Kristoff 21 06 2009 Un llibre tristíssim i melancòlic. Violent a vegades, i molt tendre d’altres, té el mateix aire de desampar que hi vaig trobar a “Claus i Lucas” […]