Un recull de relats curts.
El primer, que dona títol al recull, és, sens dubte, el millor. Un historia d’amor, injusta, tendre i trista, molt trista. De fet, tan trista que m’ha fet plorar.
La resta d’històries no tenen ni la força ni la màgia de la primera, si la poesia, potser. I aleshores, com el puntuo? El primer relat amb un 4, sens dubte, m’ha agradat moltíssim, però la resta…té coses bones….farem una mitjana aritmètic i seran 3 puntets.
No havia llegit mai res d’aquesta dona, i no per que no hagin estat els seus llibres presents a la meva vida. A la meva àvia li agradava molt. Feia molt de temps que volia llegir el te deix amor…., però no sé perquè no se’m va acudir mai de demanar-li. Aquest va ser dels últims llibres que l’avia va llegir amb el cap despert. L’hi vaig veure molt de temps a la tauleta de nit, no sé si perquè li agradava molt o perquè ja li fugia la memòria i el rellegia sense adonar-se. No ho sabré mai . Quan va morir, aquest i d’altres llibres seus i de l’avi ,van acabar petant a casa; la millor herència que podia rebre, si descomptem els bons records i el bocí d’història que ens van deixar amb les cartes que es van escriure al llarg de més de 50 anys (el festeig, la guerra, els viatges…)
Viu i llegeix 
No havies llegit res de la Riera? No pot ser… Doncs ja tardes…;-) Puntues sobre 5 o sobre 10?
doncs si, vei, no havia llegit mai res d ela Riera… vaig fent descubriments tardans. Ara la Riera, fa poc en Cabré… i qui sap qui vindrà més tard.
Puntuo sobre 5. la puntuacio la tinc a la pagina “ranquing 2008”
M’he quedat de pedra, perquè hauria jurat que “Te deix, amor, la mar com a penyora” ens el van fer llegir a l’escola…(a BUP, vull dir). El Jaume cabré és germà de la Montse Cabré, que va ser mestra teva, em sembla recordar.
Pondus, devia ser a la lluna quan ens el van fer llegir, o tinc una amnèsia preocupant de debó
I no se m’havia acudit relacionar la Cabré amb en Cabré, també a la lluna, ja saps que sempre he estat nefasta amb els cotis….
[…] sentit a parlar tan bé que em feia una mica de mandra. M’havia agradat tant la Carme Riera del “te deix amor..” que em feia la romançera per por que em decebés. A més, les novel•les històriques no són el […]
[…] Te deix, amor, la mar com a penyora. Carme Riera […]