84 Charing Cross Road. Helene Hanff

15 02 2009

00_02-feb-reading0013“Va contra els meus principis comprar un llibre que no he llegit prèviament: és com comprar un vestit sense emprovar-me’l”

Des que vaig llegir això en una recomanació del QL, vaig pensar que aquest llibre havia de ser bó per força

És la correspondencia que manté l’autora americana amb una llibreria de vell londinenca situada a l’adreça que indica el títol del llibre. A priori un argument d’allò més soso i poc atractiu…. però res més lluny d’això, resulta ser deliciós, tendre irònic i divertit

Contrasten les maneres directes de l’autora amb les maneres formals i elegants tan britàniques del responsable de la llibreria. L’anglès tan formal, i l’americana, que li clava unes bronques impressionants perquè no li troba els llibres que vol, alternades amb uns elogis extraordinaris quan els troba… l’americana dient-li que ja tenen una manera ben curiosa de comptar els diners ( que si lliures que si shilings, penics,,)i que faci el favor de dir-li el preu en dòlars, que si no sap si un llibre és car o barat …..i l’anglès sempre impassible. A mida que van agafant confiança li envia no només el que ella li demana (quan ho troba) sinó també tot allò que li sembla que li pot agradar . I així van passant 20 anys de cartes demanant llibres d’ edicions especials i de clàssics introbables, de balanços del que deu i del que te a compte de la llibreria, tot barrejat amb històries personals de dos personatges solitaris i llunyans que els uneix el respecte comú als llibres i a la cultura

Les cartes comencen en plena postguerra i com que a Anglaterra hi ha racionament, l’autora envia paquets amb llaunes de menjar i altres luxes que els anglesos no es poden permetre. A la llibreria esperen amb il•lusió les cartes, i com no pot ser d’una altre manera, els seus generosos regals solidaris. Finalment es creen uns lligams que van més enllà de la relació professional. En tot aquest temps l’autora, que subsisteix com pot escrivint guions per a la televisió i gasta autèntiques fortunes per el que són els seus ingressos en llibres, no viatja mai a Anglaterra perquè no te mai diners, però a les seves cartes la promesa convençuda del viatge transatlàntic per a l’estiu vinent no hi falta mai. I a la llibreria es passen any rera any discutint qui la rebrà, qui l’hostatjarà i qui la portarà a veure les meravelles d’Anglaterra…

Una delícia de llibre, vaja i hauria de ser lectura obligatòria per a tots els amants dels llibres.

El vaig agafar a de la biblioteca, i aquest, com que me l’he emprovat i veig que m’escau, ja el tinc incorporat a la biblioteca

El que en diuen per la xarxa….. tots són elogis

tecnologia obsoleta

llegir en cas d’incendi

la interpretació treatal d’Isabel Coixet

Advertisements

Accions

Information

8 responses

16 02 2009
elveidedalt

Una petit joia de novel.la curta. Com “Adreça desconeguda”. L’has llegida?

16 02 2009
viuillegeix

no, vei, no he llegit Adreça desconeguda. De qui és ? no pas de l’Helene Hanff, no?

19 02 2009
Esmeralda

No coneixia l’autora, en prenc nota.

És un plaer passar de tant en tant pel blog ii veure que sempre hi ha recomanacions

20 02 2009
viuillegeix

Esmeralda, el plaer és meu de ser llegida !!!

20 02 2009
Rita

Una delícia de llibre. L’he llegit 2 vegades, he vist l’obra de teatre i la pel·lícula que, si t’agrada el cinema, també està molt bé…

En vaig fer un post l’any passat si te’l vols mirar, tens les dades de l’obra de teatre i de la peli.

http://lamevaillaroja.blogspot.com/2008/06/84-charing-cross-road.html

T’acabo de descobrir, ja tornaré… 🙂

20 02 2009
viuillegeix

Rita, m’he passat per el teu post. Descobrir una peli o un llibre bó,aixi sense que ningú te’l recomani, fa una il·lusió tremenda. Ara fa temps que no em passa. Hauré de llençar la llista de recomanacions i sortir a l’aventura una altre vegada.

He donat una ullada a la teva illa roja i m’ha agradat, segurament m’hi passaré sovint, a veure si em toca una mica el sol

21 03 2009
L'Espolsada

Gran llibre amb una gran adaptació cinematogràfica!
Gràcies per venir a l’Espolsada, t’hi he posat un enllaç.

5 02 2011
Núria

Jo el tenia anotat d’un dia que el vaig sentir recomanat a la radio i he trigat anys a llegir-lo, fins el 2010 no va caure a les meves mans, però va valdre la pena l’espera. I que curtet però que intens i quina manera de transmetre l’amor pels llibres i la literatura. Un encant de llibre. Molt recomanable!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: