La Plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

20 02 2009

06_41-desembreTinc la gosadia d’obrir un post sobre la Plaça del Diamant, tot just passat l’any Rodoreda, que se n’ha parlat infinitament i amb la quantitat d’estudis, llibres i tesis que hi ha sobre el tema. Ja he dubtat ja, abans de posar-m’hi, però què voleu que us digui, si en aquest blog escric sobre el que em fa sentir el que llegeixo, no faré discriminacions i faré veure que no em sento (molt) intimidada per la quantitat de paraules que s’han dit sobre alguns clàssics i alguns autors amb majúscules. Doncs, apa, som-hi.

Després de llegir les cartes Sales-Rodoreda, em van agafar unes ganes irresistibles de rellegir la Plaça del Diamant. L’havia llegit com a lectura obligatòria a l’insitut l’any que va sortir la pel•lícula. Primer el llibre, després la peli. Amb 16 o 17 anys que tenia, les dues em van agradar molt. En la relectura desprès de més de vint anys, per a mi, el llibre guanya.

No m’atreviria a comparar la Mercè Rodoreda amb en Javier Marías, són dos escriptors totalment diferents, però els lliga alguna cosa. La manera de narrar que va encadenant coses, fets i pensaments. És com tirar una pedra a l’aigua, hi ha una ona expansiva,tranquil•la però constant, que et va portant enllà enllà i sembla que t’oblidis del punt on has tirat la pedra, però mires l’aigua i tens molt present l’inici de l’ona expansiva. Vet aquí tot això per dir que t’enganxen i et fan posar a la pell dels personatges de manera calmada, sense estridències. Més aviat una teranyina que t’envolta i et fa entrar en els personatges.

Mercè Rodoreda et fa viure la Colometa, et transmet la seva angoixa, les seves pors, la misèria, la gana, la desesperació i la punta de benestar que enfila la Natàlia dels últims capítols.
I posats a seguir el costum de puntuar el que llegeixo : com més llibres llegeixo, més tendeixo a pensar que la Plaça del Diamant és una obra mestra, ho sento companys, soc poc original, i per tant queda puntuada com a joia de la corona.

I avui no afegiré enllaços a la Rodoreda ni al llibre, n’hi deu haver tants que em donaria massa feinada triar-los

Anuncis

Accions

Information

8 responses

21 02 2009
elveidedalt

Ara la Rodoreda! Ja saps que li he canviat l’inici del llibre? Quina gosadia! I ja tinc el premi del QL. L’explicaré aviat al blog!

“Adreça desconeguda” és de Kresmann Taylor. Ideal de llegir ara que algú de l’església nega l’holocaust (però tranquil.la, que no surt cap mort)

I veig que ja t’has fet “veïna” de la Rita. Això dels blogs és com una gota d’oli..

22 02 2009
Esmeralda

Fa temps que vull rellegir LA PLAÇA DEL DIAMANT, però sempre tinc novetats per llegir a la tauleta de nit i vaig deixant les relectures per més endavant!

23 02 2009
Rita

Jo tampoc l’he llegida La plaça del diamant. Quan van estrenar la pel·lícula no em va acabar de fer el pes, els coloms em fan molta angúnia, i suposo que també era massa jove i no la vaig entendre massa. Tot plegat va fer que el llibre no em cridés l’atenció, tot i ser una fan de la Rodoreda i de Mirall Trencat, llibre que em va fascinar.

L’any passat la van passar per televisió, la vaig veure i no només em va agradar sinó que em va encantar i ara sí que el tinc pendent, perquè ja el vull llegir.

He vist que el veí et recomana Adreça desconeguda. Així que tinguis ocasió llegeix-te’l, és bo, curtet, però molt intens. A mi la seva lectura em va trasbalsar molt, però l’he recomanat a moltíssima gent. Quan ho hagis fet, en “parlem”.

23 02 2009
viuillegeix

veí, lo teu si que és gosadia, jo em limito o parlar-ne, tu a suplantar-la. Ai! que serà d’aquest món de mones si qualsevol txitarel·lo blogaire s’atreveix amb l’inici de tota una Plaça de Diamant!!! aixxxxx

Esmeralda, jo feia tempssssss que la volia rellegir, val la pena de fer-ho, les novetatas sempre poden esperar

Rita, l’adreça desconeguda està guanyant punts per ser llegida proximament . Les recomanacions del vei encara no m’han fallat mai, i si venen avalades per una dona assenyada com tu, la cosa és segura!!

25 05 2009
Sergi

Fascinant la Placa del Diamant.. com a catala que fa mes de 10 anys vic a Miami, quan penso en aquell libre , penso en la meva ciutat i les dificultats que van haver de passar els meus avis i pares.. La meva avia va morir jove de 25 anys de i per mi la Colometa es el seu viu retrat.. Gracies Silvia Munt per semblar-te tant a la Rosa Torrents.
Sergi

25 05 2009
viuillegeix

Sergi, si, hi han hagut moltes colometes que van lluitar i sobreviure en aquella época tan dura. Els seus descendents n’hem d’estar orgullosos, i tan de bó haguem heretat una petita part del seu coratge.

Fa il·lusió que ens llegeixis de l’altre punta de món. Gràcies

21 04 2010
Recomanacions per St Jordi 2010 « Viu i llegeix

[…] La Plaça del diamant. Mercè Rodoreda […]

13 07 2012
Viu i llegeix

[…] de classics de la meva vida,  La plaça del diamant i el Ronda naval sota la boira . Un plaer compartir-los a les lectures conjuntes amb els amics […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: