L’edat de la innocència. Edith Wharton

27 02 2009

pag-5_-2-57-escanear00021M’ha semblat magnífica la novel.la, un retrat de la societat americana ( Nova York en concret) de finals del XIX. Una societat rígida que ofega tot buf de vida espontània. Newland Archer, May Welland, Ellen Olenska són algunes de les victimes d’aquesta opressió social.

Newland per tenir pensament propi i pensar que les dones d’aquella societat havien de ser tan lliures com els homes ( una època difícil per ser progre!!). Està convençut, que quan es casi, la seva dona ( la May una altre víctima de la rigidíssima societat) , en serà , però l’home té tot un garbuix intern de contradiccions quan s’adona de que per ser lliure , primer has de saber què és la llibertat i n’has de voler ser. I es desespera quan veu que, de la manera que ha estat educada la May, això és impossible, ja que ni ella mateixa s’adona que no pot volar perquè ningú s’ha preocupat d’ensenyar-li a fer servir les ales. I ella, com que mai no ha vist volar cap dona, tampoc se li acudeix ni de provar-ho.

La tercera víctima, la Comtessa Olenska que ha estat educada per ser lliure, li és difícil exercir la seva llibertat en una societat que tot ho censura, que tot ho critica, que l’aparta de tot i de tothom només per que decideix escapar d’un marit immensament ric però que li dona mala vida.

La Comtessa Olenska és una de les primeres feministes que comença a obrir camí per l’alliberament de la dona. Han calgut moltes dones pioneres en alguna cosa, que han posat el seu granet d’arena i han fet un pas més que ha permès que avui no es dubti que una dona és tan lliure com un home, tal com somiava en Newland Archer de la novel•la. I han calgut també molts Newland Archers somiant poder tenir relacions d’igual a igual amb les dones que estimen. Ara i aquí això ens sembla molt evident, però no cal anar gaire lluny ni en l’espai ni en el temps, per comprovar que no sempre ha estat així.

No pretenia fer un post feminista ( més que feminista, sobre la dignitat de les dones ) comentant aquest llibre, però la literatura té aquests efectes secundaris: suggereix i fa pensar.

I ara que som en el tema, altres llibres que suggereixen i fan pensar en la dignitat humana i de les dones són Flor de neu i el ventall secret de Lisa See i El quadern daurat de Doris Lessing, per raons diferents. Tots dos molt recomanables.

Del llibre, tot ell tendre i apassionat, lo millor és el final

Algunes coses de l’autora, una vida curiosa la dona

Anuncis

Accions

Information

4 responses

28 02 2009
Esmeralda

Caram quin ritme de lectura que portes, i jo que pensava que llegia molt!!!

M’apunto la recomanació.

5 03 2009
Rita

No l’he llegit però vaig veure la pel·lícula i, tot i que acostumen a ser força diferents les pelis dels llibres, em va agradar molt.

En tot casa aquest quedarà pendent per si un dia no sé què llegir (encara que ho dubto)…

2 04 2009
hiniare

Hola! Vinc del Quellegeixes on acabo de trobar el teu blog i em sembla esplèndid, com un altre QL per consultar llibres. Jo només escric quatre coses que m’interessen, però no podria fer unes entrades tan treballades com les teves.
Veig que comentes aquest llibre que és un dels meus favorits, vaig disfrutar molt amb la manera d’escriure de la Edith Wharton, aquelles frases tan llargues i carregades de suggerències, res a veure amb aquestes novel•les-telegrama que ara escriu qualsevol. És un llibre molt amarg, el romanticisme només és permès a les òperes i obres de teatre que els protagonistes es miren, però és totalment impossible a la realitat. Respecte a la pel•lícula, és bona pels actors, però és una còpia massa literal. Una vegada vaig fer la prova de llegir el llibre al mateix temps que anava veient la pel•lícula. Resultat: tres capítols = 8 minuts de metratge, exactament.
Perdona aquesta llarga invasió al teu blog, ens llegim al QL,
h.

2 04 2009
viuillegeix

hiniare, encantada de la visita, i no és invasió, al contrari, m’encanten els comentaris i aportacions. Ara passo a visitar el teu blog
ens llegim

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: