Atrapada al mirall Gemma Lienas

20 03 2009

atrapada al mirallVaig tenir l’ ocasió de saludar l’autora a la fira del llibre en català, a Sant Cugat. Li vaig donar les gràcies per escriure el que ha escrit, de fet , fins ara només havia llegit la saga de la Carlota i alguns dels seus diaris, de manera més o menys paral•lela quan ho han fet els meus fills adolescents. Una troballa de llibres, que han donat peu a una colla de converses i reflexions amb ells i que els ha permès de verbalitzar alguns dubtes dels seus caparrons emboirats d’adolescents.

Em va recomanar la seva literatura per a adults ( ves, que ha de fer un escriptor, a la que pillen un lector despistat, a promocionar els seus llibres!) i em vaig quedar amb l’ “atrapada al mirall”, que molt amablement em va dedicar. Tot un gènere literari això de les dedicatòries , algun dia en faré un post

I apa, una vegada llegit aquí us deixo una mostra de la petja que m’ha deixat

M’ha atrapat,m’ha agradat i m’ha fet pensar.

M’ha atrapat des de la primera pàgina: l’escriptura planera i àgil, i l’argument ben trobat han provocat que les poc més de dues-centes pàgines caiguessin en un parell de vespres feiners escurçant les hores de son. Que dura és la vida de l’abnegada lectora , mare de família  i treballadora!!!

M’ha agradat el plantejament: un fet net i cru a la primera línia,l’anunci d’una mort que arrossega cap a la resta de la novel•la. Passat el primer desgavell que provoca la terrible noticia, (el viatge, l’enterrament) una mica de calma i reflexió que porten a lligar caps. També m’ha agradat la manera de lligar caps, cada personatge explica la seva visió o la seva mentida, aportant un fragment d’imatge nova,sigui en un mirall polit o en un de deformat, així la Gina, la protagonista, acaba de muntar la imatge complerta amb la que pot desvetllar la inexplicable mort de la seva amiga Laura.

El punt feble és potser el dibuix dels personatges. Hi ha personatges que mel’s he cregut molt, d’altres que m’han semblat un pèl exagerats. En particular, hi descriu un psiquiatre/terapeuta inútil i difícil de creure . Espero que l’autora no s’hagi inspirat en cap terapeuta real per escriure el llibre, perquè n’hi hauria per denunciar-lo.  A part hi poso la Laura i en Basil, la maltractada i el seu botxí: els he trobat massa esquemàtics per la complexitat psicològica que comporten, potser hi podria haver tret més suc, és clar que això és molt fàcil de dir des del rol de lector….. Tal com estan plantejats, també costen de creure, però suposo que la realitat sempre supera la ficció i no m’estranyaria que la Lienas s’hagués inspirat en fets reals. Com s’arriba a aquestes relacions malaltisses? Hi ha detalls que fan esgarrifar, com és possible que una dona culte i intel•ligent es deixi maltractar per un paio també culte i intel•ligent ? I tot sota l’aparença de normalitat. Només la mare s’ensuma alguna cosa i és la única que ajuda a que s’encengui una llumeta en la torbació de la maltractada, però poca cosa hi pot fer.

Tot plegat m’ha fet pensar en la bogeria humana que porta a maltractar i a suportar els maltractes. I que es pot fer si detectes un cas així prop teu? Perquè no hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure, i sovint la maltractada no s’adona que ho és per més que li diguin. Ho escric i se’m posa la pell de gallina. He marxat de llibre, però la literatura ja té aquestes coses, que obre interrogants i fa pensar.

I aquest llibre l’incorporo a la meva col·lecció d’ “òptica i literatura”, novel•les en que la llum o algun element òptic ( un mirall, una càmera de fer fotos, un telescopi….) són parcialment protagonistes. I en aquesta, els miralls en són .

Extensament ressenyat en multitud de blogs

del llibre, l’autora i la violència de gènere. Quan s’abolirà aquest malson?  petites gotes fredes tremolant

croniques del meu món

les meves lectures i més coses

apunts de carmen sanchez martin

Més del llibre i de l’autora a  els meus llibres, un espai d’intercanvi de moments deliciosos de lectura (dins l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura a 1r de Batxillerat. IES Olivar Gran, Figueres), Bravo pel profe de literatura que s’ha empesact l’invent

i la llista de blogs amb ressenyes de l’atrapada al mirall segueix i segueix, potser una trentena, es veu que la Lienas té un bon club de fans…que duri

Anuncis

Accions

Information

7 responses

20 03 2009
Mireia

M’has fet ganes de llegir-lo, l’apunto a la (llaaaarga) llista de lectures pendents.

salutacions des del racó de la soslida

22 03 2009
kweilan

El vaig comprar per algun ressenya que havia llegit. I quan em disposava a començar-lo, vaig llegir una cita a la primera pàgina que va fer que tot el misteri que podia tenir la història quedés desvetllada. I el vaig llegir però el vaig trobar tot ell molt evident.

23 03 2009
Esmeralda

Aquest no em crida gaire l’atenció. Mira, algun cop havia de passar, que normalment “m’enamoro” de tot el que ressenyes.
Ens han tancat el LLIBRES I MÉS LLIBRES, així que ara només et tinc a tu per assessorar-me!

23 03 2009
viuillegeix

Mireia, jo he acabat per no fer llistes…. desanimen. M’estimo més pensar que tinc un sac ple de recomanacions on remenara quan haig de buscar noves coses per llegir

kweilan, està clar que no hi ha misteri com en les novel·les policiaques, però hi ha el misteri de les relacions humanes . ..ja he trobat lenllaç al teu blog

Ostres Esmeralda, quina responsabilitat a les meves espatlles!!!. T’has connectat al Que llegeixes? hi ha piles de recomanacions i centenars de lectors empedreits que comenten llibres i segur que trobaràs gent amb gustos semblants als teus. Jo en soc una addicta !!! http://www.quellegeixes.cat/

26 03 2009
Esmeralda

Hola, he fet una volta pel Què llegeixes, però no m’acaba de fer el pes, hi ha tanta gent que tot acaba sent un embolic i no saps de quin criteri refiar-te’n!

Crec que els blogs personals (co quest, o el Kweilan, o el Racó de la Solsida, o el de la lllibreria Espolsada) són més “fiables”.

26 03 2009
Spock

Potser perquè n’esperava molt, el llibre em va avorrir força: el vaig trobar molt pla, molt evident i que li sobraven pàgines. Sens dubte està ben escrit i alguns personatges tenen certa força però… Definitivament, per mi, no és ni de bon tros la millor novel·la de la Lienas, a qui respecto molt com a escriptora i com a persona (tinc la sort de conéixer-la personalment).

Si m’ho permets, et recomanaria amb autèntic entusiasme “el final del joc”, una novel·la electritzant, profunda, intensa i addictiva que no pots deixar i també aprofundeix en les relacions i els racons foscos dels éssers humans. és la Lienas en la seva màxima expressió!

Una abraçada d’un nou lector del teu blog.

27 03 2009
viuillegeix

Spock, gràcies per la suggerencia, va al sac de les recomanacions.

Veig que el teu café està farcit de dolces lletres i recomanacions. T’aniré llegint, segur. Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: