La mujer del teniente francés. John Fowles

15 04 2009

la-mujer-del-teniente-francesLa vaig agafar de la biblioteca: una edició dels anys 70 de Plaza Janes, verda, amb el títol al llom amb lletres blanques i daurades, de manera que només es llegeix “a ujer el eniente rances” , ja que la primera lletra de cada paraula està en lletres daurades i pràcticament no es veuen. Dic això per que és una col•lecció que he vist a casa de molta gent de la generació dels meus pares i sempre m’ha cridat l’atenció aquesta combinació de lletres que ressalten amb d’altres que no es veuen… en fi, records d’infantesa

M’ha agradat la història i m’ha agradat el desenllaç, amb el to que duia la novel•la no podia acabar d’una altre manera….

Ens trobem al sud d’Anglaterra a mitjans del S XIX amb dos inadaptats de l’època. Una és la Sarah, una ànima solitària, una institutriu que cau en desgràcia en la societat per enamorar-se d’un home casat, i per empitjorar-ho , militar francès. I això no és tot, és una dona que té idees pròpies i li agrada passejar sola per el bosc i davant del mar…..L’altre inadaptat és en Charles, un noble benestant que espera alguna cosa més que una cara bonica de la dona amb qui ha de compartir la vida. Com en una novel•la romàntica, els seus camins es creuen i s’enamoren…però no explicaré res més per no xafar la guitarra als qui la vulguin llegir.

He trobat molt curiós el diàleg de l’autor amb el lector, obrint parèntesis contínuament a la historia per intentar adaptar la nostra mentalitat de segle XX a la mentalitat del XIX. També he trobat divertida la participació del propi autor dins de la novel•la, com feia en Hitchcock, en les seves pel•lícules, que en algun moment o altre hi treia el nas per picar l’ull a l’espectador .

Algunes cites que m’han fet gràcia
de les rareses de’n Charles
” .. y lo peor , sentia una antinatural predilección por caminar en lugar de cabalgar, y los paseos a pie no eran pasatiempos de caballero a no ser que se practicaran en los Alpes suizos..”


“.. porque Charles tenia sus defectos, mostraba una sinistra afición a pasar la tarde en la biblioteca..”

I de la Sarah
” y esto hizo que leyera muchas mas novelas y mucha mas poesia- los dos santuarios de las almas solitarias- que la mayoria de muchachas de su edad”

Un comentari de la Sarah, que la devia fer rara de no dir, per l’època “ No quiero compartir mi vida. Quiero ser lo que soy, no lo que un marido, por muy amable e indulgente que pueda ser, espere hacer de mi.”…” no le temo a usted sino a su amor por mi. Sé muy bien que éste no respeta nada”

Advertisements

Accions

Information

3 responses

16 04 2009
Susanna

En van fer una peli, em sembla, no?

Volia dir-te que un bon blog (que combina imatges i text amb molta cura i elegància) és Ariadna al laberint grotesc (la trobaràs a Llegeixes o què?!).

Tonet,

SU

17 04 2009
Mireia

No coneixia aquest llibre, gràcies.
Si vols “descobrir2 lectures ja passaràs pel racó.

18 04 2009
kweilan

Fa temps vaig veure la pel.lícula, cinema dins del cinema, uns actors filmaven una pel.li que es basava en el text que comentes. La pel.li em va agradar molt, els actors eren la Meryl Streep i el Jeremy Irons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: