Set cases a França. Bernardo Atxaga

13 05 2009
2-punts5Tot i que no m’agrada llegir novetats, ja se sap, per St Jordi sempre en cau alguna . Em deixo encandilar  fàcilment  per els autos carismàtics que van de gira promocional, i més si van de la ma de l’Emili Manzano i la seva troupe de l’hora  (mal comptada) del lector

La novetat de l’Atxaga va de traicions i ambicions desmesurades, amb moralina final: la corrupció no porta enlloc, els nets de cor se salven de tot mal, “la avaricia rompe el saco”.

1904. Congo Belga, un assentament de l’exercit belga en mig de la selva controlant recolectors de cautxú. Els recolectors són reclutats a punta de pistola, i si s’escapen els hi engeguen un tret. Cada bala que gasta l’exercit s’ha de justificar i una ma de nadiu serveix com a justificant, així de bèstia anava el joc!! .

I no només això, el capità desvia recursos de l’exercit expoliador per expoliar els recursos naturals també a nivell personal. De tant en tant organitza batudes per matar elefants i recollir marfil, que juntament amb la tala incontrolada de caoba li proporcionen uns ingressos astronómics, que mai són suficients per apagar la set de fortuna de la seva dona.

Els soldats s’hi passen anys en aquell cul de món, lluny de la família i de la dona, però per suposat que no abracen el celibat, més aviat s’abracen a la primera nadiua que troben, li agradi a ella o no.  El capità del regiment, un refinat artista que escriu poesia i pinta quadres, es fa anar a buscar una verge a la selva  cada setmana, no fos cas que enganxés la sífilis.  La vida i la dignitat dels nadius, i més si són dones, no tenen cap valor, són pura mercaderia. Però la venjança és un plat que es serveix fred, i alguns congolesos tenen massa orgull per passar la seva vida servint als blancs acotant el cap …

Tot i que la història està bé, no és, ni molt menys,lo millor de Bernardo Atxaga. La traducció feta a quatre mans, no ajuda gaire, sobretot la primera part.  Tot i així, trobo que té coses bones i es mereix un 2.

Anuncis

Accions

Information

6 responses

13 05 2009
kweilan

A mi aquest autor em costa una mica, el vaig tenir a les mans el dia de Sant Jordi però no em vaig decidir. Vaig pensar que en volia sentir parlar una mica abans de comprar-lo. Una bona ressenya!

14 05 2009
L'Espolsada

Doncs a mi m’agrada molt l’Atxaga, aquest, però, el tinc pendent. Me’l van regalar per sant Jordi… ja et diré el que…

15 05 2009
Mireia

No he llegit res d’Atxaga, i la teva ressenya no m’ha engrescat gaire… Ja veurem si algun dia em decideixo

15 05 2009
viuillegeix

Kweilan i espolsada, és dels que si et cauen a les mans, no està malament de llegir,és curt i passa força ràpid, però no cal comprar-lo.

Mireia, si has de llegir alguna cosa de l’Atxaga, “el fill de l’acordeonista”, sens dubte. Aquest si que el recomano amb un 4 tirant cap al 5. I ja se sap , quan un autor t’ha agradat molt en la seva obra mestra, n’esperes tant que en les següents quedes una mica decebuda…..

23 05 2009
rita

Com la Mireia no he llegit res d’ell i tampoc m’engresca gaire aquest. El fill de l’acordeonista el vaig regalar a una amiga, ja li diré que me’l deixi.

6 08 2009
Ricard

Sóc de la mateixa opinió. Atxaga és un autor que m’agrada, però aquest no és de lluny el seu millor llibre, però es llegeix bé. A més del fill de l’acordeonista, recomano L’home sol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: