Un buen partido. Vikram Seth

2 09 2009

a suitable boyUn totxo de quasi 1500 pàgines que es llegeix en menys de 20 dies, alguna cosa ha de tenir. I la té.

Amb l’excusa de trobar un bon marit per a una jove de família benestant i ben relacionada, es desencadena una trama que permet endevinar les tensions de la India tot just independitzada dels britànics. Política, religió , pretensions, fatalismes, fidelitats,passions, deures familiars, respecte per les tradicions… tot s’encadena en aquesta novel•la.

Hi ha almenys una quarentena de personatges al voltant de 4 famílies ben diferents. I si una cosa s’ha de dir a favor de l’autor és que tots els personatges estan magníficament dibuixats: amb quatre pinzellades et fas teu el personatge, tots són molt creïbles i arriben a través de diàlegs molt ben portats i sense descripcions supèrflues. Les tensions politiques i religioses també estan molt ben dibuixades, i també et fas una molt bona idea de la societat india d’aquell moment, que no era ni molt menys simple.

Tot plegat que el llibre m’ha agradat, però algunes coses les he trobat una mica Walt Disney, amb happy end clàssic inclòs i moralina de regal. Per exemple

…. un mal moment el pot tenir tothom, i en un atac de gelosia, a tots ens pot passar que acabem apunyalant el nostre millor amic. I com és natural, aquest, encara que hagi vist les barbes de la mort, ens perdonarà en nom de l’amistat i de l’amor… una mica agafat pels pèls

…i també ens passa a totes les dones que ens enamorem de l’home equivocat, però gràcies als consells de les mares assenyades que saben el que ens convé, ens oblidem de la passió i correm a casar-nos amb el gendre ideal per a les nostres famílies… i ho fem convençudes . Ho sento, no ho compro. Potser si que aquesta era la realitat dels anys 50 a la India, però ara costa de creure i aquí l’autor no m’ha convençut . La resta, una meravella

Coses que passen amb els llibres

Tot i ser una edicio de butxaca, les 1500 pagines pesen i fan un embalum considerable. Quan el vaig començar, vaig pensar en mutilar-lo, si, tallar-lo en tres parts, per que fos més manejable i poder endur-me’l més fàcilment a sota d’un pi. Em sabia greu, així que el vaig anar arrossegant sencer de pi en pi i de butaca en butaca… però va passar que les vacances sota el pi es van acabar i van començar unes vacances més mogudes, de viatge per aquests mons de deu amb equipatge lleuger…. i encara no m’havia acabat el llibre!!! Dilema: que faig?,

  • m’enduc el totxo i quan l’acabi l’abandono en un aeroport? Llàstima de llibre, m’està agradant i el vull conservar….
  • el deixo i acabo les 300 pàgines finals quan torni del viatge? , ostres, em costa d’esperar tants dies el desenllaç…..

Finalment vaig optar per la solució salomònica i vandàlica des del punt de vista del culte al llibre objecte: vaig agafar un ganivet, i xaaas, vaig tallar les ultimes 300 pagines. El vaig reforçar una mica amb celo, i apa, a la maleta a fer quilòmetres. El pobre llibre durant el viatge ha patit algun contratemps addicional, en les estretors d’un avió es va vessar un got de vi que va acabar de decorar el llibre mutilat. Ara tinc un llibre en dues parts, i sempre que el vegi recordaré el viatge i els avions que va recórrer la segona part. Un souvenir diferent del viatge.

El que en diuen per la xarxa

El Mundo:

Por qué no leer

un extens post sobre l’autor, que sembla que és un geni de les finances i poliglota, a més de bon escriptor

Anuncis

Accions

Information

11 responses

3 09 2009
L'Espolsada

Això sí que és un llibre amb vida pròpia 🙂

3 09 2009
Llibreria l'Aranya

Apaaaa !!! Quin super publicitat que ens has fet a Què Llegeixes? tant a l’Espolsada com a nosaltres. Moltes gràcies!!!

3 09 2009
viuillegeix

A disposar. 🙂

3 09 2009
Eva

Apuntat!
Salut!

4 09 2009
elveidedalt

1.500 pàgines? Sóc incapaç…!

4 09 2009
kweilan

Vikram Seth m’agrada molt. El vaig descobrir amb Dues vides i després vaig llegir Una música constant i els dos em van entusiasmar. Tinc El buen partido a la tauleta i he de dir que és dels pocs llibres que no he pogut passar de la pàgina 100. Llegeixo el teu fantàstic apunt i potser li donaré una altra oportunitat.

4 09 2009
L'Espolsada

On, on que no ho he vist?

4 09 2009
L'Espolsada

Ho he trobat! Moltes gràcies, les teves paraules donen ànims llibreterescos!

Fe

17 09 2009
Genís

M’ha agradat aquesta activitat “incívica” i “gamberra” envers la literatura… o, millor, envers el continent. El contingut es manté intacte, ja l’hagis tallat en dues parts o en 1500! Provaré de fer-ho amb alguna de les meves lectures “pesades” i “anti-tren” (estic pensant, per exemple, en el Moby Dick).

Salut!

g

23 09 2009
viuillegeix

genís, no voldria ser acusada d’incitar a ningú a mutilar llibres, però …. t’ho recomano, un se sent més lleuger. I si és una edició de butxaca, jo crec que podem ser perdonats del pecat, perquè igualment s’acaben deslligant els fulls. Ja m’explicaràs les teves mutilacions….

31 08 2010
El casalot. Charles Dickens « Viu i llegeix

[…] passat va ser aquest i en fa dos aquest altre. Aquest agost he compartit vacances amb Dickens i s’ha de dir que és una […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: