Lletres i ciències … antagonistes?

9 11 2009

Un pont molt modern de LondresPerquè als de lletres els fa por qualsevol cosa que contingui ciència ( o que ho sembli )?

I perquè els de ciències han de rebutjar el que té a veure amb les lletres, l’expressió i la paraula escrita?
La pregunta, evidentment, es basa en una realitat caricaturitzada, però és una sensació que tinc massa sovint escoltant els mitjans de comunicació o escoltant alguns col•legues.

Perquè fa por la ciència ? Perquè hi ha tan poc interès en  conèixer  el perquè de les coses? He sentit comentaris d’ignorància molt atrevida fets per periodistes, lletraferits o tertulians  de ràdio comentant coses de ciències i de tecnologia actual, que m’han fet pensar en el pobre  nivell educatiu de la nostra societat. He acabat deduint (potser erròniament) que l’esperit crític de la gent “de lletres” es limita a interessar- se per el que pot crear polèmica, però s’acaba en el moment de preguntar-se el perquè de les coses ( no fos cas que els ho expliquin !!!!)

Tinc la sensació que hi ha més gent de ciències que llegeix i s’interessa per la literatura que no pas gent de lletres que s’interessa per la ciència o la divulgació científica. I això no vol dir que en el camp de les ciències estiguem bé, no, ni de bon tros!. Hi ha molta gent de ciències  i “tecnòlegs” que no han llegit mai un llibre (novel•la, poesia, assaig), res a dir, això és una opció personal, però el que és greu és que són incapaços d’escriure res que sigui mínimament entenedor, que són incapaços de transmetre el que saben perquè no saben escriure. I moltes vegades no saben interpretar el que llegeixen, deu ser això famós de que parlen els pedagogs: incomprensió lectora.  I no estic parlant de nanos de ESO o batxillerat, estic parlant de gent amb carreres acabades, si, els que fan els ponts i carreteres, els que construeixen les cases on vivim, els que dissenyen els ordinadors i decideixen la càrrega que ha de portar un ascensor .

Per què si una persona no sap qui va ser Shakespeare o Mozart diem que és un incult i no ho diem del que no sap com funciona el codi genètic o que és la teoria de la relativitat? per  a mi és tan incult el que no ha llegit res com el que no té una minima idea de com funciona el món que l’envolta. I alerta, que es pot viure la mar de feliç sense una cosa ni l’altra .

Ja veieu que reparteixo llenya per els dos bàndols, però és preocupant viure en una societat on una bona part de la població no sap utilitzar de manera eficient la lectura ni l’escriptura i una altre part no sap interpretar ni coneix la majoria de coses que passen al seu voltant…..

Qué en penseu?

Advertisements

Accions

Information

13 responses

10 11 2009
Respira i gaudeix

Doncs que tens raó i que la cosa no sembla que vagi pel camí d’arreglar-se. El nou pla educatiu parla de competències bàsiques, i això teòricament vol dir treballar més interdisciplinalment i per tant, no separar els coneixements tant per àrees sinó més aviat per grau de dificultat. Complicat, com ja ben bé has dit, el professorat en part no està preparat i té molta por de perdre el seu feu , i els teòrics que pensen aquestes reformes, no s’han parat a rumiar com portar-les a terme.
Personalment he estudiat lletres i des fa uns anys trobo a faltar no saber més coses relacionades amb la ciència i el món que ens envolta. Sóc víctima (i afortunada per haver tingut l’oportunitat d’estudiar alguna cosa) d’un sistema que en un moment donat em va obligar a triar. El que està clar, és que als coneixements més científics és difícil d’arribar-hi de forma autodidacta i pel contrari, qui ha rebut uns estudis més científics en qualsevol moment pot posar-se a llegir o estudiar història o literatura.
No entenc aquesta mania d’encaixonar les coses, però tot el que ens envolta s’aferra per fer-ho, la publicitat, els programes televisius, …He conegut “persones de ciències” grans lectors i molt bon escriptors, i també he conegut “gent de lletres” que et poden parlar de qualsevol tema. De totes maneres i això en te molta culpa l’escola i la família, encara avui es tendeix a classificar, decidir i dir (i això és el pitjor perquè ningú sap on els altres poden arribar) per a què serveixen uns i per a què serveixen els altres.
En resum, la nostra formació , acaba sent un conjunt de circumstàncies: la família, l’escola, els amics, la feina, els gens i perquè no, l’atzar. El nostre passat fa de nosaltres una part del que som , l’altra està encara per fer i seguirà així fins que ens morim. Quan un es capaç de deixar de banda els prejudicis i ,encara que sigui per pocs minuts, el dia dia i les responsabilitats que ens ofeguen; i busques i tries un espai per a tu, descobreixes que el coneixement no té sexe, que hi ha moltes coses per conèixer i moltes maneres d’arribar-hi, i que quan més saps més lliure ets.
Amb aquest bloc tan senzill, entranyable i proper, estas posant el teu granet de sorra perquè els qui tenim curiositat i volem seguir descobrint, trobem una de les portes a seguir. Gràcies.
Per cert, tens molt bon ull; ahir vaig decidir buscar el llibre “Olor de colònia” i a la bilblioteca em van dir em seria impossible de llegir en les properes quatre setmanes, aleshores em vaig posar a buscar-lo per totes les llibreries (abacus inclós) que tenia al meu a bans. Esgotat!!. Sembla que a finals de setmana arribarà. No pot imaginar-te les ganes que tinc d’enxampar-lo.

10 11 2009
Helena Bonals

Trobo curiós que els de ciències es puguin passar a lletres, i els de lletres no a la inversa, a l’hora de fer una carrera o doctorat.

També trobo curiós que una noia que conec que ha fet estadística no s’atreveixi a fer el joc del diccionari que fem al “Què llegeixes?”

Trobo important que en jubilar-se, una persona que conec que era professor de matemàtiques a més d’escriptor, en jubilar-se hagi arraconat els llibres de matemàtiques, i només escrigui.

A mi m’ha costat i em costa de redactar bé, no m’estranya que els qui no practiquen l’escriptura no se’n surtin.

Són idees, aquestes, d’una que només creu en les lletres, encara que això pugui arribar a ser un suïcidi cultural. Pots saber molta física, però si vols saber cap on anar a la vida només els llibres bàsicament literaris t’hi ajudaran.

10 11 2009
Arqueòleg Glamurós

Gràcies a aquesta intutil confrontació, que no es més que un producte de la absurda ultrafragmentació del coneixement, les facultats de lletres no tenen laboratoris i els arqueòlegs hem de treballar en soterranis!

11 11 2009
El Pobrecito Hablador del Siglo XXI

Estic absolutament d’acord amb tu. Hem perdut el sentit holístic del coneixement perquè estem construint una societat d’especialistes. No hi ha res més humanístic (humà) que la ciència o la tecnologia, però el mateix pasa amb l’expressió artística o amb qualsevol disciplina d’estudis socials. Crec que no s’han de buscar culpables, perquè no els trobarem, però els responsables de les polítiques educatives, que be que coneixen aquesta qüestió, podien posar remei i deixar-se d’introduïr a les escoles hores de socialització que han d’aprendre a casa seva.

Jo tindria seriosos problemes per explicar mitjanament be a una criatura per què hi ha nit i dia

Per cert, hi ha un llibre de Rafael Argullol “Aventura, una filosofia nómada” al que l’autor explica d’una manera molt suggerent els punts en comú i les diferències entre la creació artística i la investigació científica
¡Salut!

11 11 2009
viuillegeix

Respira i Gaudeix: Competencies bàsiques i transversals: àqui hi cap ensenyar a pensar i fomentar l’esperit crític? Si és així, ho compro. I quina raó tens, “Quan més saps, més lliure ets”. Per cert, gràcies a tu per les floretes , per llegir-me i per participar, a veure si t’hi trobem més sovint.

Helenabonals, no tot és blanc ni negre, hi ha un munt de grisos. En quant a l’escriptura, dius que et costa, pero punyeta, ho fas refotudament bé !!! Un informe tècnic no cal que opti a un premi literari, només es demana que sigui coherent i que es pugui seguir

Arqueoleg: d’acord amb tu, la confrontació és inutil, però les caricatures sempre són bones com a punt de reflexió. Ah, i les facultats de lletres si que tenen laboratoris: les bibioteques i el munt de fulls en blanc per anar omplint de manera experimental. I sempre és benvingut el glamour al blog, gràcies per dir-hi la teva

Pobrecito: no s’han de buscar culpables, s’han de buscar solucions. Al cole els hi haurien d’explicar perquè hi ha nit i dia, i a casa a dir bon dia i gràcies. . I m’apunto la recomanació, em pica la curiositat

11 11 2009
Helena Bonals

Jo també me l’apunto, aquest llibre d’Argullol.

11 11 2009
EastRiver

Totalment d’acord amb el que diu Mariano José, el pobrecito.. . Em molesten els coneixements estancs, tancats, classificats, rodons o quadrats, limitats per tant. Normalment les etiquetes no són necessàries, al contrari, suposen alguna mena de problema. Jo penso que el coneixement es basa en una cosa fonamental: la curiositat. Sense curiositat no hi ha res. Amb curiositat, tot. I la curiositat, en forma de misteri, en forma de dubte, com sigui, és el que ens fa avançar. Les classificacions generals, si són molt generals, tenen un valor aproximatiu. Però quan es converteixen en categories estanques llavors limiten i deixen de ser certes.

11 11 2009
hiniare

Hola Viu:
És veritat el que diu East River: curiositat! A mi la curiositat em surt per les orelles, arribo al punt de no perdre’m un programa del Punset!!! Ara mateix estic gaudint amb “El pulgar del panda” de l’Stephen Jay Gould, per aprendre sobre la nit, el dia i tota la creació.

12 11 2009
viuillegeix

East River, per treure els limits, primer hem de truere també les pors, així que fora por, fora etiquetes i visca la curiositat, que és la porta gran per on passa la vida.

Hiniare. Tapat bé les orelles, no sigui que s’escapi la curiositat!!!

18 11 2009
Botika

Hola, jo només haig de dir que tot i que “sóc de ciències”, les lletres sempre m’han interessat molt, i malgrat això, em considero una inculta total, no sé escriure ni crec que aprengui mai si no m’apunto a fer un curset (o dos, o tres…). Som de ciències o lletres en funció d’allò que ens ha estat més fàcil estudiar en un moment donat. La resta depèn, com diu EastRiver, de la curiositat i les ganes que tinguis d’adquirir nous coneixements. Però per molt interès que hi posi, mai no deixaré de pensar com Sòcrates: “només sé que no sé res”, hi ha tant coneixement en el món i tan poc temps i tan poca capacitat en els nostres cervells…
Viu i llegeix: si et plau, digue’m on has après a escriure, que ho fas molt bé 😉 . Una abraçada.

18 11 2009
viuillegeix

Botika, em faràs pujar els colors. Al cole ens deien que com més legissim, millor escriuriem, i jo penso que escriure és una manera de mirar i interpretar el que t’envolta. O sigui que els llibres i la vida són una bona escola per a l’escriptura

21 10 2010
David

Excel·lent! No puc afegir-hi res més. El coneixement o és global o no és. És molt més reconfortant pretendre especialitzar-se en algun aspecte concret però això no hauria de fer-nos oblidar la immensitat inabastable d’això que en diem “saber”. Salut!

8 02 2013
Josep

El cervell humà no els veu com antagonistes. Els interessos gremials dels professors de secundària, i les limitacions de molts mestres de primària, sí.
Trist, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: