Sabatinas intempestivas, Gregorio Moran

17 11 2009

No és un llibre, (ja m’agradaria), és una pàgina setmanal de La Vanguardia que apareix ininterrompudament des de St Jordi del 91, una columna que ja forma part del paisatge de la meva vida adulta, en soc asídua lectora.

En Gregorio Moran escriu com un àngel, és home d’opinions contundents i no té “pels a la llengua”, més aviat té una llengua viperina quan alguna cosa l’irrita. I l’irriten les mateixes coses que a mi, principalment els pocavergonyes i els que fan jocs de mans darrera de llums enlluernadores per despistar el públic. És capaç de desplumar com un pollastre a qui calgui amb un parell de línies, però també té una sensibilitat exquisida que et toca els sentiments amb les coses més simples.

Té articles normals, articles bons i articles genials, i sempre val la pena llegir-lo, ni que sigui per admirar les habilitats i l’ofici d’un “plumilla” àgil i intel•ligent .

Em sorprén que només s’hagi publicat un recull d’articles seus (Llueve a cántaros .Ediciones Peninsula, 1999) amb una selecció dels seus primers anys de sabatinas. Copio de la contarportada del llibre

“…el mundo a través de la mirada de uno de los escasísimos hombres de la palabra comprometidos-todavia!-con la verdad, ese ideal trasnochado: un hombre que escribe desde la convicción de que las cosas tienen un nombre, y de que no conviene dar nunca la callada por respuesta”.

Recordo especialment dos articles. “Los olores del oso” memòries de la seva infantesa, que va sortir el cap de setmana de St Joan del 96, i un altre, “El ojo de Jordi Belver”, un elogi de la fotografia i dels fotògrafs, que es va publicar el novembre del 2004. Dues dates  de sentiments a flor de pell  per a mi: tot just nascuda la meva filla i el cap de setmana en que vaig celebrar els 40 anys .

De’n Jordi Belver no he trobat res a la xarxa, però us enllaço a webs de fotògrafs excel•lents que tenim a tocar, gent que són tan bons que fins i tot s’hi guanyen la vida, cosa que és quasi tan difícil com guanyar-se la vida escrivint, i més ara que tot quisqui que te una càmera amb més de 6 megapixels ja es creu Richard Avedon a Nova York ( per cert,no us  perdeu la galeria de fotos d’escriptors )

Alerta, que hi ha el deliciós perill de quedar-se enganxat passant fotos dels seus àlbums,

Joan Tomas

Txema Salvans

Tino Soriano

Siqui, no us perdeu el seu blog

Advertisements

Accions

Information

14 responses

17 11 2009
rita

Des de fa força temps que el segueixo aquest home. Em té completament seduïda! 😛

19 11 2009
Màgia

De moment he visitat els blogs de fotografies i realment n’hi ha que tallen l’alè. Ara vaig a descobrir Gregorio Morán, no n’havia sentit parlar i em pica la curiositat…

19 11 2009
Eva

Jo, gràcies a tu, l’acabo de descobrir…
Salut!!!

20 11 2009
kweilan

Jo també l’acabo de descobrir.

21 11 2009
viuillegeix

Rita, ja en som dues
Màgia, eva, kweilan, ja em direu si us apunteu al club de les seduïdes….

26 11 2009
El peletero

Perdona que entri sense trucar a la porta, però era oberta. Ja som dos doncs, i crec que molts més, els que llegim al Sr. Moran i que procurem no faltar mai a la seva cita setmanal. Dius molt bé que les seves veritats són contundents, a mi m’agraden, elles i la seva manera tant destemplada que té de dir-les.

Salutacions.

30 11 2009
viuillegeix

Benvingut peletero, la porta sempre és oberta als amants de la lectura

9 12 2009
Poli
9 12 2009
Roger
22 12 2009
magos

D’acord amb en Roger. Què fàcil llegir, sense aprofondir!

22 12 2009
viuillegeix

Poli-Roger, magos,
el libre al que fa referencia l’enllaç no l’he llegit, l’autor al que fa referència, Rafael Barret, tampoc, però us asseguro que me n’han vingut ganes després de les lloances que fa en Francisco Corral. I si tot el que es diu a l’article és cert, quina lluida en Moran!!!

17 07 2010
Juli Maestre Ceriola

lDes d’un article en el que afirmaba que lo únic essencial, enfront dels “regionalismes” “separatismes”, etc., era Espanya i “esser” espanyol, consideraba que ja quedaba prou retratat, i vaig deixar de llegir-lo. Avui, amb motiu de la manifestació del dissabte, fa la seva interpretació tan “objectiva” com sempre, i concentra tots els mals de lo mafiós, corrupte, manipulador, en la classe política catalana, i ens recorda el referèndum sobre l’estatut i la “ridícula” -unaltre definició molt científica i rigurosa-participació catalana, sense molestarse en esbrinar quin tant per cent de catalans ens vàrem sent decebuts per la retallada soferta. En realitat, lo únic important es ser español. No cal dirli sectari, ja queda prou definit.

18 07 2010
viuillegeix

Juli, jo també discrepo d’algunes opinions de’n Gregorio Moran, sobretot pel que fa a la política, però per això no deixo d’admirar-lo com a escriptor. El mateix em passa amb en Javier Marias

16 05 2011
Sílvia

Bon dia, llegint blocs, he trobat aquesta entrada, i m’ha fet moltíssima gràcia, ja que no només sóc lectora incondicional de’n Morán, sino que també sóc la filla de’n Jordi Belver, fotògraf del qual es parla en aquest blog.

Aprofito per comentar que S’inaugura a Manresa una exposició de’n Jordi; Mirada i gest. 50 artistes, a la fundació caixa de Manresa.

Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: