El corazón helado. Almudena Grandes

2 12 2009

M’incorporo a la moda que s’està estenent entre blogaires de fer posts a ma. Aquí us deixo una pàgina del bloc ( amb c, aquest si) que podríem dir que és el meu diari de lectura i acaba sent la font d’inspiració per els posts del blog. No he guanyat mai el premi a la cal•ligrafia d’or, i si la lletra és el reflex de la personalitat, ja ho veieu, irregular i amb poc estil.

I ara, al llibre, que a això hem vingut

Un novel•lot dels que feia temps que no llegia. La història és espaterrant, històries de la guerra i de la postguerra. Ple de personatges de tots dos bàndols, amb personalitat forta, i molt creïbles tot i la inversemblança de motes situacions. La guerra va ser tan bèstia que segur que la ficció es queda curta. La guerra és surrealista i qui la viu destil•la lo millor i pitjor del que du a dins: uns fidels a una idea i a uns principis, d’altres fidels a la seva butxaca i a l’èxit per sobre de tot

La història d’amor del present és molt tendra. Com l’Alvaro i la Raquel s’enamoren perdudament i sense remei, poc a poc però definitivament, fa fins i tot enveja.

Es llegeix ràpid perquè la història t’estira, es perden detalls perquè perds l’alè mentre llegeixes i només vols arribar al final del capítol per respirar. Però quan aconsegueixes recuperar l’alè, l’escriptura de l’Almudena Grandes et captiva tant o més que les històries entrellaçades que explica.

I confessaré una cosa: una vegada arribada a la última frase “ y solo una historia española de estas que lo echan todo a perder”, vaig tombar el llibre i vaig tornar a enfilar per la primera per tornar a començar.

El que en diuen per la xarxa

La pàgina oficial de l’escriptora

L’argument en un blog

Anuncis

Accions

Information

12 responses

3 12 2009
digue'm ariadna

… Reconec que fa temps vaig començar a llegir Te llamaré Viernes, no vaig poder passar de les 30 primeres pàgines i des de llavors que no he tornat a agafar cap llibre seu. El teu comentari, sobretot quan dius “l’escriptura de l’Almudena Grandes et captiva tant o més que les històries entrellaçades que explica”, m’ha despertat la curiositat per ella. N’has llegit més seus? Un títol en especial?…
=:)

3 12 2009
El peletero

Esperem que aquesta moda reivindiqui de passada la oblidada cal•ligrafia i l’art de prémer el llapis, la ploma o el pinzell amb l’índex i el polze.

Tothom s’emmiralla amb les grafies orientals, tothom diu que allà pintar i escriure és el mateix i aquí no es té en compte res, s’agafa el llapis pitjor que el pal de l’escombra.

Tens una lletra maca.

Salutacions.

3 12 2009
kweilan

A mi em va agradar molt i el vaig llegir en poc temps. Los aires difíciles tb la vaig llegir molt bé. Destacaria que aquesta escriptora té una capacitat enorme per crear i caracteritzar els personatges de les seues novel.les.

3 12 2009
Màgia

Després de Los aires difíciles, em queda pendent El corazón helado. I després de llegir-me aquesta súper-ressenya encara m’han vingut moltes més ganes de començar-lo! Puja graons a la lectura de pendents.

3 12 2009
viuillegeix

Ariadna, és el primer d’Almudena Grandes que he llegit
Kweilan i Màgia, os aires dificiles haurà d’esperar una temporada

4 12 2009
Susanna

Sobre Almudena Grandes…

Vaig llegir “Las edades de Lulú” fa una pila d’anys i em va agradar, però no he llegit res més.

Viu i llegeix,

Jo he entès perfectament la teva lletra… Avisaré a la Mireia per dir-li que t’has apuntat a la seva iniciativa!

Molts petons,

SU

4 12 2009
Mireia

Viu i llegeix, no ets la primera persona que deixa bé el llibre. Precisament ahir me’n deien marevelles, potser m’hi decidiré.

La Su m’ha comentat que havies fet un post a mà i els estic recullint, et sap greu si te’l robo?

9 12 2009
viuillegeix

Peletero, no se que passa amb els teus missatges que queden com a spam i els haig de rescatar al cap d’uns dies…. benvinguda la cal·ligrafia, a la que vaig estar sotmesa diariament fins als 14 anys, primer amb llapis, després amb ploma, que ja no he abandonat mai més

Su, si la lletra s’enten, sempre va ser el meu argument devant les cal·ligrafies standard. S’ha de dir que si no hagués tingut unes mestres tan tossudes que ens obligaven a dibuixar les lletres amb constància, no sé pas si s’hagués acabat entenent res….

Mireia, encantada per el “robatori”, la iniciativa m’ha agradat, i m’agrada veure la lletra de la gent

10 12 2009
El peletero

Doncs no sé perquè passa. Gràcies per respondre.

Salutacions.

11 12 2009
L'Espolsada

Gràcies per compartir el teu bloc amb nosaltres!

11 12 2009
Ramon

Gran Almudena Grandes. Mira, en una època de tanta hipocresia personal i literària és una sort poder llegir (novel.les i articles) d’aquesta dona valenta. Tan de bo totes les veus espanyoles fossin tan valentes com la seva! I tan, allò que alguns en diuen, radicals! Com si no ser fatxa ja fos ser radical… Una abraçada.

13 12 2009
viuillegeix

Ramon,
el problema està en que vivim en un món dividit en dos bàndols, i si t’apartes una mica del pensament o actitud general, ja t’etiqueten en el bàndol contrari amb l’etiqueta de radical. A veure quin dia aquest pais deixa el blanc i negre i descubreix tota la paleta completa de colors. Amb aquesta novel·la Almudena Grandes barreja les dues espanyes sense complexos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: