Dones. Isabel Clara Simó

10 12 2009

Endreçant la biblioteca de casa ( un mal rampell el té tothom, no m’ho tingueu en compte) el vaig trobar i resulta que era d’una amiga que havia de veure el cap de setmana. Igual feia 10 anys que vivia a casa, el llibre, s’enten, i vaig decidir rellegir-lo abans de retornar-lo definitivament a la legítima propietària. I ves per on, m’he reconciliat amb la Isabel Clara Simó, despres de l’atzagaiada que va escriure sobre la Montserrat Roig  Si em necessites xiula.  Amb aquest llibre em va ofendre i em va fer enfadar, perquè preten ser un homenatge a la Montserrat Roig,  i no és més que una recolecció pèssima de records, mal escrit i mal estructurat. Bé, li donarem el benefici del dubte a la ICS, pensarem que fou un encarrec a correcuita de St Jordi o que l’escriptora passava per un mal moment.

Dones , en canvi, es mereix tota l’atenció. És un recull d’històries amb diferents dones de protagonistes. Totes amb un punt d’ironia i un puntàs de denúncia social. Són fresques i fan de bon passar. Hi ha, però, alguna història que és especialment cruel,  Amor de mare, però quantes dones no deuen haver passat situacions similars, empassant, sense forces per sortir-se’n?

Copio de la contraportada: ” ens presenta una mirada sobre disset tipus de dona, totes diferents, perquè cada dona és individu i cap no és espècie”. I les il·lustracions de la Núria Pompeia hi donen el toc final.

Advertisements

Accions

Information

10 responses

10 12 2009
kweilan

No l’he llegida. Dedueixo del teu comentari que compartim una gran admiració per la Montserrat Roig. Una abraçada!

10 12 2009
elveidedalt

Doncs jo sí que el vaig llegir fa temps (vaig pensar; “mira veí , aquí t’explicaran com son elles de debò”). Em va agradar força. Especialment la història que dius. (Quantes bambes has comprat als teus fills que després te les llencen pel cap?) Saps que en van fer una peli?
Ah…i encara miro de saber com són elles…; de mentida,

11 12 2009
rita

El vaig llegir fa anys també i em va agradar molt.

Curiosament, en aquella època, i mentre el llegia, tenia una companya de treball que m’explicava coses del seu matrimoni, per fortuna ja trencat, que coincidia amb coses que hi llegia…

Veí, vosaltres sou més fàcils, no necessiteu manuals… 😉

11 12 2009
El Pobrecito Hablador del Siglo XXI

Perdoneu la invasió. Si us ve de gust, apunteu-vos a aquesta iniciativa i paseu-ho

El dia 13 de diciembre Antonio Machado recita y habla en la red.
Decenas de blogs españoles y latinoamericanos se han adherido.

Copia en tu blog un poema o un texto de Antonio Machado, o escribe sobre él, el día 13 diciembre.
Consigamos una jornada machadiana masiva.

Porque sí, sin conmemoraciones, sin aniversarios, por la obra literaria y el legado ético de Antonio Machado

11 12 2009
viuillegeix

kweilan,
doncs si, la Montserrat Roig m’agrada molt, era una gran escriptora i una gran persona.

Vei,
el relat de les bambes es titula “nike-air” i la dona protagonista és una LLUITADORA tremenda, capaç del que sigui per els seus. En el relat al que em refereixo, la dona comença dient que no li agraden els seus fills i acaba explicant una vida d’humiliacions per part del grandíssim FDP del seu marit.

I quina mania teniu els homes en voler coneixer i entendre les dones…. si no ens entenem ni nosaltres !!!! ens accepteu tal qual, i listos 🙂

Rita
no és que no necessitin manual, és que els acceptem i punto!

xerrameques del SXXI
acceptem la falca de marqueting…

11 12 2009
El Pobrecito Hablador del Siglo XXI

Qué bo això de xerrameques!! je, je. M’agrada

11 12 2009
Ramon

Gràcies al Mariano José, el benvolgut Pobrecito Hablador he vingut a parar aquí. Interessant bloc, la veritat. Ara t’escriuré a l’entrada sobre A.Grandes. La Isabel C.Simó és una tia que em cau prou bé. El llibre Dones m’ha recordat una antologia que es va publicar fa cosa de cinc anys aprox. Madres e hijas, on diverses escriptores rememoraven la figura materna. Després, per compensar, ja sabem com són aquestes coses, es va fer l’equivalent Padres e hijas o una cosa similar, en que d’altres escriptores parlaven dels seus pares. Era molt maco, la veritat.
Escolta, encantat d’haver-te conegut! De debó

13 12 2009
viuillegeix

Ramon,
benvingut al blog, tenim la porta oberta a nous aires i a nous comentaris. Em sona aquest llibres de mares i filles, el buscaré. M’interessa, tant com a mare com com a filla

14 12 2009
Mireia

No recordava que havia llegit aquest llibre i ara m’hi has fet pensar. Fa molt de temps però tot i no recordar-ne les històries si que recordo la sensació que em va agradar; em passa sovint…

21 04 2010
Recomanacions per St Jordi 2010 « Viu i llegeix

[…] Dones. Isable Clara Simó […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: