Un pensament de sal, un pessic de pebre. Montserrat Roig

16 12 2009

És el recull d’articles publicats diariament a l’avui durant els anys 1990 i 1991. L’últim és de 2 dies abans de morir, això impresiona.

Cada article és una perla, un regal per a l’enginy i l’intel·ligència.

Tenia coses per dir i les deia sense embuts.Poètica. Contundent. Irònica. Aguda. Tendra. Elegant. Montserrat Roig.

Aqui us deixo un petit tast d’alguns dels articles que més m’han agradat

Agafo el barco i torno en vaixell (16-X-1990)

No sé si els mallorquins estimen la seva parla. Però jo sento un gust difícil de definir quan els en sento la cadència, que fa olor de molsa humida, i aquestes neutres, les quals sembla com si ressonessin en una cova voltada d’aigua. Un caramull de sensacions. Com si hagués arribat a l’illa dins l’aigua, seguint els solcs d’una mare antiga. No se si s’adonen els mallorquins, que en parlar, ressonen les paraules com ressonen les pedres i els vents, i l’aletejar de les gavines. Tot ressona, com deia un poeta xinès molt antic.

Perquè no els prohibim de llegir? (29-XI_1990)

No he cregut mai que la literatura pugui ser una assigntaura. Si em permeten l’exageració, diria que la literatura és el món a travès de la paraula. I el món, el que veiem i el que projectem, no es pot tancar dins un espai tan concret, i a voltes tan rònec, com és ara un aula.

….

Hauríem de prohibir-los llegir. Treure la literatura com a assignatura, fer desaparèixer els llibres que no són de text de es aules. Avui, el batxillerat s’està convertint en una tortura per als adolescents. la imaginació, que era atiadaa la bàsica, l’han empresonada. Potser podríem salvar la literatura si la convertim en un art clandestí, perseguit. Aleshores, els adolescents , que viuen amb passió l’edat de la transgressió- si més no els més interessants- buscarien amb delit els llibres i llegirien d’amagat. I descobririen que endinsar-se en altres mons, que són dins d’aquest, és la més dolça de les revenges.

Jo també m’hi apunto (21-II-1991)

Jo també m’apunto als momnets de plenitud efímers, m’apunto a ‘escalf de vi que comparteixo amb els amics, m’apunto a la ironia que matisa sense destruir, m’apunto a les aries de Verdi i a les oberures de Wagner, m’apunto a la poesia i a la música sense saber, com Strauss al Capriccio, què són primer, si els sons o els mots, m’apunto a l’amistat que no troba explicació racional i que, tanmateix, no deixa de durar, m’apunto al diàleg dels intel·ligents , m’apunto a la maldat quan aquesta és gandula i a la beneiteria quan calla, m’apunto al silenci de l’amiga que només m’escriu quan té alguna cosa a dir-me, i també m’apunto al record d’un poti-poti que vaig menjar un dia a la vora del mar.

Advertisements

Accions

Information

12 responses

17 12 2009
Júlia

Montserrat Roig em convenç molt més com a periodista que en la seva narrativa, és clar que penso que hauria evolucionat també en aquest camp, llàstima de pèrdua prematura. De fet, ideològicament va madurar i evolucionar molt, es pot comprovar per aquests articles. Les seves entrevistes a Personatges són ja un clàssic.

17 12 2009
El peletero

Encara la recordo, tan guapa i elegant i tant encertada, gairebé sempre. El comentari sobre la literatura és perfecte, no sé què li agafa a la gent al voler que tothom llegeixi.

Salutacions.

17 12 2009
Rita

Què ho deu fer que molta gent que val pena ens deixi tan aviat?

La Montserrat Roig hagués donat molta guerra encara i veient com va tot, diria que hagués posat al seu lloc uns quants.

Una gran dona, aquesta dona!

17 12 2009
Ramon.EastRiver

La M.Roig em va agradar com a periodista més que no pas com a novel.lista. Interessants els fragments. Poc abans de morir la vaig trobar en una cafeteria. Jo tenia 15 anys. Havia llegit alguna cosa i els melindros que escribia a El Periódico (articles de contraportada): Em vaig apropar i li vaig demanar, quina vergonya, un autògraf per una novel.la seva que estava llegint. A les seves amigues els va fer molta gràcia: llavors es llegia més, però tot i així no era freqüent un crio de 15 anys que anés demanant autògrafs a les escriptores…

“Al Ramon ” va escriure ” a qui em vaig trobar en un diumenge melodiós”.

Salutacions.

17 12 2009
L'Espolsada

No deixem de reivindicar-la!

17 12 2009
kweilan

I no deixem de recordarla. A mi m’agradava moltíssim. Recordo que una vegada li van preguntar si no tenia por de fer-se vella i ella va contestar “Jo sóc jo i les meues arrugues”. Genial!

18 12 2009
viuillegeix

Julia
la seva narrativa també m’agrada

Peletero
coincidim, la literatura no pot ser mai assignatura obligatoria. El gust per les coses no s’ensenya, es transmet

Rita
segur que hauria donat molta guerra

Ramon
Quin record més bonic. M’imagino la situació. Segur que la Roig and Co van quedar embadalides

Espolsada ,
seguirem llegint-la, la millor reivindicació

Kweilan
malauradament ens va deixar abans de poder lluir gaires arrugues. Les hauria dut amb dignitat, n’estic segura

18 12 2009
digue'm ariadna

… M’agrada molt Montserrat Roig, i d’alguna manera ella va fer això que dius, transmetre el gust per les coses a través de la seva narrativa, a través de les seves entrevistes i dels seus articles. Ens va transmetre la seva opinió i les seves reflexions, la seva “mirada bòrnia” a la realitat a través de la seva escriptura. Com s’ha dit d’ella, “en la seva escriptura hi ha la seva vida”, i gràcies a això podem continuar llegint-la, fent la present. Hi ha gent que omple els llocs, que enlluerna els espais, ella era així i la seva obra és el seu reflex…

18 12 2009
amic/ga invisible

Hola, sóc el teu amic o amiga invisible, no coneixia el teu bloc, m’ha agradat molt, ja t’aniré visitant, fins aviat….????????????????????????????????????

22 12 2009
viuillegeix

Ariadna,
Una mirada, més que bòrnia, diferent del que es portava a l’època. Va formar part de la generació de dones que ens han obert pas a les que hem vingut al darrera.

amicga invisible,
encantada de que et comencis a fer visible!! i per fet, encantada de que t’agradi el blog, a qui no li agrada que li diguin que agrada el que fa? 😉

21 04 2010
Recomanacions per St Jordi 2010 « Viu i llegeix

[…] Un pensament de sal, un pessic de pebre. Montserrat Roig […]

9 11 2011
20 anys sense Montserrat Roig « Viu i llegeix

[…] Un pensament de sal…. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: