He encetat l’any amb aquest llibre que feia temps que esperava pacient el torn de ser llegit. N’havia sentit a parlar tan bé que em feia una mica de mandra. M’havia agradat tant la Carme Riera del “te deix amor..” que em feia la romançera per por que em decebés. A més, les novel•les històriques no són el meu plat favorit, moltes vegades fan olor de ranci.
I vet aquí que m’he trobat amb una novel•la amb molta força, amb un llenguatge lluminós i dolç que enamora, com correspon al mallorquí. En els diàlegs, m’imagino el deix i gairebé sento l’olor de mar. Però, quin patir! Quina història més bèstia! I el que esgarrifa és que es basa en fets reals.
És la història d’una colla de jueus mallorquins que no han comés altre pecat que creure en el seu Deu. I això, està clar, la Inquisició del finals de XVII obsedida en implantar un pensament i una creença única, no ho perdona La seva única esperança és dins del darrer blau, enllà de l’horitzó, on s’endevina una vida millor, més justa i més lliure, lluny de la fosca Inquisició .
Inquisició. Mort cruel pels infidels, sentencies avalades per el poder del moment. El bé i el mal. Blanc i negre. O ets com mana la llei absurda o vas a la foguera. I com creien, convençuts, cadascú en el seu Deu, sense atendre a cap raó…quina humanitat més bèstia.
La desfilada de personatges, des de nobles fins a meuques passant per inquisidors incorruptibles i mariners agosarats és una mostra de la fusta de la humanitat. Ens separen quatre segles, però no som tan lluny d’aquestes ànimes que pateixen per defensar el que creuen i el que estimen.
Com a primera lectura de l’any, tot un encert.
El que en diuen per la xarxa
Una crònica dels fets reals en que es basa la història
Una profunda i professional reflexió en el Pen Club Català i a la pàgina de l’Institut Ramon Llull
Carme Riera, escollida escriptora de l’any 2010
Viu i llegeix 
És un llibre meravellós! I la història dels xuetes m’apassiona. Si vols més informació, te deix un enllaç de la viquipèdia bastant complet i amb imatges sobre el tema: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xuetes
Hi ha una novel·la també molt interessant d’Alfred Bosch que segur ja coneixes, “L’atles furtiu”, també sobre els jueus mallorquins, els cartografs Abraham i Jafuda Cresques. Hi ha una part de ficció, però en general està molt ben documentada i també és força interessant.
Salutacions des de Mallorca 🙂
Doncs curiosament, i sense saber explicar ben bé el perquè, mai he llegit res de Carme Riera. Crec que és hora ja de debutar.
Aquest no el conec i pel que has escrit, em sembla que m’agradarà. Gràcies per la recomanació. Bon apunt!
És el millor de la Riera, per mi (li he llegit tot menys l’últim). I aquest és un dels meus cinc llibres preferits de literatura catalana d’escriptors vius. Comences bé l’any. A veure com l’acabes!
Jo em vaig quedar a Qüestió d’amor propi i no li he llegit res més. M’has engrescat amb el teu apunt, potser m’animo…
El vaig llegir després del “te deix l’amor com a penyora” i el seu germà “jo pos per testimoni les gavines” i em va encantar… Demostra que per fer una bona novel·la històrica no cal que surtin manuscrits desapareguts, tresors impossibles o alquimistes de pà sucat amb oli…. M’has fet venir delit de rellegir-lo….
Petons!
[…] Dins el darrer Blau. Carme Riera […]
PER UN DESCENDENT DELS “XUETES”, AQUEST ES UN LLIBRE FONAMENTAL PER A RECONEIXER-SE AL LARG D’UNS ESDEVENIMENTS TRÁGICS I QUE SOLS UNA PERSONA COM ” NA CARME RIERA “HA SABUT EXPRESAR, ENCARA QUE CONVÉ TENIR EN COMPTE LA PART NOVELÍSTICA DEL RELAT. MALGRAT AIXÓ ,NO TENC GAIRE DUBTES DE QUE ELS FETS ASSENYALATS HISTORICAMENT SON REIALS , I SON EL SIGNIFICAT CONCRET D’UNA EPOCA , UN TEMS, I CIRCUNSTANCIES DOLOROSES, QUE LA SOCIETAT MALLORQUINA,, I ESPECIALMENT AQUELLS QUE
ENS CONSIDERAM ELS DESCENDENTS DEL JUEUS COVERSOS CAL QUE RECORDEM SENSE RENCUNIA DE CAP CASTA. SINO TAN SOLS PER A CONMEMORAR AQUELSS AVANTPASSATS QUE PATIREN LES CONSECUENCIES DE LA INTRANSIGENCIA, REPRESIÓ, IGNORÁNCIA, ETC. TOT AIXÓ I AMB EL VIST I PLAU DE L’ESGLESIA, QUI AMB EL PRETEXTE RELIGIÓS, EXPOLIAVA ELS BENS PER A SATISTER LA GRAN DEMANDA DE DOBLERS PER A LA “SANTA INQUISICIÓ” (?)
[…] 17 anys i obligada per l’escola vaig llegir ‘Dins el darrer blau’, de Carme Riera. Per norma general quan has de fer alguna cosa per obligació la fas a disgust, […]
[…] Dins el darrer blau. Carme Riera […]
[…] Dins el darrer blau. Carme Riera […]
Dels millors llibres que he llegit. Em transporta al meu poble valencià situat entre l’horta i el secà.
[…] 6.- Dins el darrer blau. Carme Riera […]