Cerimònia privada. Olga Xirinacs

14 02 2010

Fa anys vaig llegir Al meu cap una llosa d’aquesta autora i en guardo un bon record, per això vaig acollir amb ganes la Cerimònia privada que em va tocar en l’últim intercanvi de llibres entre quellegistes.

He tingut una decepció considerable. Tota l’escriptura m’ha sonat com a metàl•lica i artificial, com un puzzle de peces punxegudes i estridents que no encaixen per enlloc. No m’he cregut cap situació ni cap personatge, i l’únic capítol que m’ha dit alguna cosa és el de la vella criada que amortalla les despulles de la “nena ” que ha criat i mimat cegament.

L’argument, aqui

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: