La tragèdia de cal Pere llarg. Eduard Girbal Jaume

16 03 2010

Una tragèdia narrada en to de comèdia esperpèntica, potser per allò de que fem broma de les coses que ens fan tanta basarda que no en podem parlar seriosament. Cada personatge es caricaturitza conformant el retrat d’una societat rural, masclista, inflexible i plena de dobles morals. El retrat dels personatges m’ha fet pensar en el temps dels avis, les històries que explicaven i la petita part d’aquell món que, afortunadament , ja no vaig conèixer. Una gasiveria extrema, una defensa del que és propi per davant de tot, l’ambició sense límits, i una tendència, diria que genètica, a no mostrar els sentiments, ni tan sols a tenir-los, a viure sec per damunt de tot.

En destaco, sens dubte, el llenguatge, que és protagonista i comparteix tragèdia amb la Pere llarga. Català prenormatiu, ric, riquissim, i sorprenent. Si fos la cata d’un vi, en cas que hi entenguès, diria que és de gust intens, contundent al paladar, a vegades com un cop de puny, però deixa un regust fresc i alegre que crea addició. El so imaginat d’algunes paraules m’ha fet saltar la memòria a altres temps i a gent de pagès que he conegut. M’ha fet posar de dol per l’empobriment constant del català que ens envolta: hi estem tan avesats que no ens adonem de la pèrdua constant de vocabulari.

Sens dubte, una petita perla recuperada de l’oblit

Coses que s’han dit per la xarxa

L’argument el trobareu, aqui

En els anticanons, font d’inspiracio per a la lectura conjunta del QL. Gràcies Helena Bonals per les petites joies que ens vas descobrint en els teus antis

En Josep Pla en el seu quadern gris


Advertisements

Accions

Information

8 responses

16 03 2010
helenabonals

Un comentari concís i molt ben escrit, viu i llegeix.

16 03 2010
ceciliace

Ja començo a agafar afició a llegir les teves ressenyes després d’una lectura conjunta. 😉 Per fi, ja he après a deixar comentaris. (Lilac)

17 03 2010
Màgia

La literatura “clàssica” em costa, però de tan en tan n’agafo algun perquè el valor i la riquesa de les obres són incalculables. M’apunto aquest per més endavant.

17 03 2010
Vemalfe

Interessant comentari! Has definit perfectament el llibre, tragèdia en to de comèdia esperpèntica, en el que alguns personatges es poden comptar entre els més amorals de la literatura universal.
Un clàssic molt fàcil de digerir, i amb l’atractiu afegit d’quest llenguatge prenormatiu, que ens ha arribat al cor.

20 03 2010
L'Espolsada

Jo el tinc a la pila de pendents, però m’has convençut del tot. A mi els clàssics cada cop m’enamoren més i més.

20 03 2010
Mireia

L’helena bonals té molt bon ull, així que l’hauré d’apuntar!

22 03 2010
Rita

Me l’apunto! No coneixia aquest autor… 😦

22 03 2010
viuillegeix

helena, lilac, vemalfe, un goig el llibre i la lectura compartida que n’hem fet al QL?.

Màgia, no sé si el definiria com a literatura clàssica, més avita com a literatura d’època i màgica per el llenguatge

Fe, me n’alegro d’haver-te convençut, espero que no te’n penedeixis

Mireia i Rita, fareu bé d’apuntar-lo. Jo tampoc no el coneixia i ha resultat un descobriment molt agradable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: