Una novetat que ha tingut bona crítica a la ràdio i als diaris, ha guanyat el premi de novel·la ciutat d’Alzira, però a mi no m’ha convençut. L’autor no ha aconseguit que em submergís en la història.
En Simó, el protagonista-novel·lista, diu que una novel·la ha de tenir una imatge. Per a mi, més que una imatge, una bona novel·la m’ha de deixar una sensació de cosa complerta i unida. Com les virutes de ferro disperses que s’acosten al nucli d’un iman i acaben formant una figura compacta i sòlida. A La casa de gel m’ha faltat l’ iman final que ho aglutinés tot, m’han quedat les virutes disperses i la sensació de que hi faltava alguna cosa.
El que en diuen per la xarxa
Hi ha opinions per a tot, afortunadament
- el que en diu el propi autor
- el que en diu l’Ada Castells a l’ Avui
- el que en diu l’Helena Bonals en els AnticaNOns.
- el que en diuen els quellegistes a la lectura conjunta moderada per elveidedalt.
- seguint al Quellegeixes, Joan Pons respon a les preguntes dels quellegistes
Viu i llegeix 
Molt bé els enllaços!
N’havia sentit a parlar, però tampoc em crida massa l’atenció. Com que la majoria de llibres que recomanes m’han agradat, em guiaré per la ressenya i de moment no m’apunto La casa de gel. Tot i que, tal i com dius, hi ha opinions per a tot!