Vida y destino. Vasili Grossman

19 05 2010

No sé si tinc paraules per expressar el que m’ha fet sentir Vida y destino. Crec que serà un d’aquells llibres que es farà una boleta i quedarà instal·lada en un raconet de la meva ànima ja per sempre.

Pinta un paisatge gris, descarnat i desolador, no només de la guerra  mundial i de la terrible batalla de Stalingrad, sinó també dels camps nazis, dels camps i de les presons russes i de la vida oprimida i escrupolosament vigilada de la Russia stalinista. Gana, por, terror, esgotament, opressió, lluita, patiment, valentia, apatia, incomprensió, abatiment, tristor infinita, tot es barreja conformant una pasta gris i uniforme que s’escampa per allà on passa. Ni una nota de color, ni una nota d’esperança. Només treu el cap un brot de color descrivint l’estepa en un moment de calma , i apunta una primavera a l’últim sospir del llibre.

Hi ha capítols duríssims i a la vegada fantàstics. Enlloc de subratllar paràgrafs, m’he vist obligada a marcar capítols sencers que m’han deixat absolutament clavada a la cadira, amb el cor encongit o amb el cap a mil per hora  pensant  “ però, com és possible que això sigui una part de la història de la humanitat? ”

Una reunió informal de científics russos que es relaxen i algú s’atreveix a fer una tímida critica al règim:l’immediat pànic i recel que es desperta entre ells és esgarrifós. Fa feredat pensar de viure en una societat on només s’ensenya una cara de la moneda i,  a més, aquesta és falsa.

Una metgesa jueva a punt de jubilar-se  és deportada a un gueto a Moscú. Allà , amb el cap ben clar , escriu una carta de comiat al seu fill. Pell de gallina.

La descripció freda i mecànica de com els alemanys dissenyen i porten a terme les càmeres d’extermini de gas, en clau d’eficiència i productivitat. Remou l’estomac.

La visita d’una mare al cementiri, davant la tomba del seu fill de 18 anys. Gela l’ànima.

La vida als camps de deportats i d’extermini, uns dies en un vagó infame camí de la mort, l’últim alè dins la càmera de gas.  Indescriptible.

No és un llibre fàcil. Al començament costa d’entrar-hi, potser perquè entra directa amb els camps de concentració, perquè entra de ple a la batalla, però poc a poc xucla, i com diu a la contraportada “Vassili Grossman aspiraba quizás a cambiar el mundo con su novela, pero lo que es seguro es que Vida y destino cambia la vida a quien se adentra en sus páginas”. Us convido a que agafeu aire i hi entreu amb tota l’ànima.

I per acabar , dues frases remarcables

Vida?

” Comprendía vagamente que , bajo el fascismo, el hombre que desea seguir siendo un hombre se le presenta una opción más fácil que la de conservar la vida: la muerte”

Destino?

“el destino conduce al hombre, pero el hombre lo sigue porque quiere y es libre de no querer seguirlo”

Com vaig coneixer Vida y destino? llegint Gregorio Moran a La Vanguardia  el 17-12- 2005. Gran article, on comprovo d’on vaig treure la idea dels vins i llibres. Es veu que l’article em va marcar.

El que en diuen per la xarxa

La Vanguardia, 1 de maig de 1988

El mundo

A letras libres

Anuncis

Accions

Information

9 responses

20 05 2010
Rita

M’has fet pensar en “La estepa infinita” tot i que pel que dius, suposo que només va ser un tast… Em va agradar, per cert!

Està molt bé aquesta ressenya, en prenc nota! 🙂

20 05 2010
Susanna

Coincideixo amb la Rita, però sé que “Vida i destí” és una altra GRAN cosa…

Fa temps que tinc ganes de llegir-lo, és clar, però anava perdent posicions en la meva llista pel seu considerable volum i a l’espera de tenir els ànims suficients per acarar-me a l’obra.

Després de llegir el teu apunt, fantàstic, com ens tens acostumades, el torno a posar a la llista…

Gràcies i petons,

SU

20 05 2010
mireia

Fa anys que el vaig llegir, i estic d’acord amb tot el que dius.
És un dels d’aquells llibres que et marquen, em va agradar MOLT

20 05 2010
Màgia

En prenc nota, però el deixaré per més endavant. En aquests moments necessito una cosa més “fluixa”, però quan em vegi amb cor l’agafo segur. Molt bona ressenya!

20 05 2010
viuillegeix

Rita “estepa infinita” té crèdit i passa directament a la meva llista de favorits

SU, si cal tenir temps i esperit d’ànim , no només per llegir, sinò per païr aquesta obra mestra….

Mireia, jo he hagut d’ampliar el joier per posar-hi aquesta joia de la corona….

Màgia, no cal precipitar-se, segur que trobes un moment a la vida adequat per llegir-lo

i a totes… celebro que us hagi agradat la ressenya. Quan un llibre m’impacta, també m’inspira

20 05 2010
kweilan

El tinc a la cua però és un llibre dur i l’he anat endarrerint. Molt bona ressenya!

24 05 2010
Botika

Em passa exactament com kweilan, i el número de pàgines que té també.
La ressenya, perfecta.

27 05 2010
siqui

Fa dies que el tinc per començar i sempre em fa una mica de respecte ficar-me en una cosa així, mandra anímica que fa que posi per devant coses més lleugeres. Ara m’has fet decidir, avui m’hi poso.

10 04 2011
S’acosta St jordi « Viu i llegeix

[…] Vida i destí de Vasili Grossman i Tota una vida de David Grossman, als qui vulguin marcar un abans i un després de la seva vida a partir d’una lectura […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: