Tenir fills adolescents té algun que altre inconvenient: surten de festa i fins que no els saps a casa no et quedes tranquil. Si proves de dormir, ho fas amb un son lleuger i no descanses. Per aquestes ocasions, no hi ha res com un bon llibre que t’enganxi, et faci passar les hores volant, i et distregui de la caparra. Així és com he llegit l’estranya desaparició d’Esme Lennox aquest dissabte,començat desprès de sopar, acabat a les tantes, just quan “la canalla” entrava per la porta.
M’ha enganxat més que qualsevol de les novel•les policíaques que he llegit últimament. No hi ha crim, però hi ha intriga i culpable. Hi ha tres protagonistes: les dues germanes de l’alta societat escocesa dels anys 30, la Kitty i l’Esme, i la neta, l’Iris , una dona independent dels 90. El seu caràcter es va forjant poc a poc a mida que avança la història que és tendra i tràgica alhora. Les germanes i la història van saltant del present aparentment apacible al passat tèrbol, van deixant peces del trencaclosques aquí i allà perquè el lector les vagi recollint i encaixant.
L’Esme és una dona diferent , amb esperit lliure, amb ganes d’aprendre i de veure món, insubmisa,i per tant incòmoda per a la seva família benestant . Pateix alguns traumes dels que marquen si tel’s quedes a dins: i sel’s queda. La família li gira l’esquena i no pot més d’aguantar els numerets de l’Esme, la cabra boja: numerets que poden ser tan innocents com sortir de casa sense guants o barret , no tenir ganes de ballar en un ball de societat o emprovar-se el vestit de la mare davant del mirall quan es creu sola a casa. Ser diferent l’aïlla del voltant, no sabeu pas com i durant quant de temps!!. No la fa parar boja ni la crueltat de veure’s abandonada en una casa de bojos durant anys i panys, sense saber ni perquè, totalment aïllada i despreciada per la família, patint la indiferència de metges i infermeres que la única cosa que volen és que no molesti. Al llarg dels anys conserva a serenor i la sang freda, que li són ben útils quan recupera la seva llibertat absurdament robada.
Un altre llibre que em fa estar agraïda al destí per haver nascut al darrer terç del SXX, només 40 anys després de l’Esme .
El que en diuen per la xarxa
Les meves recomanadores de capçalera, la Kweilan i l’espolsada, que em van fer venir salivera amb les seves rssenyes
Viu i llegeix 
Què bé que t’hagi agradat! Una excel.lent ressenya per una novel.la que com bé dius enganxa molt. I a més fa reflexionar.
Vinc d’un llibre que també parla de manca de llibertats, així que aquest el deixaré per més endavant, però me l’apunto!
Buf l’Esme, sí q t’atrapa sí… jo tb dono gràcies d’haver nascut una mica més tard. Ens anem llegint i recomanant.
Vaig veure una ressenya llarga d’aquest llibre, només vaig llegir el començament i la puntuació que li donaves, i vaig anar corrents a la biblioteca. L’he llegit ràpidament i m’ha agradat molt. Un cop llegit el llibre, he seguit llegint la teva ressenya. És una novel·la, però no m’estranyaria que hi haguessin casos semblants en aquella època, és esgarrifós.
[…] se n’ha parlat al blog de la Kweilan, l’Espolsada i Viuillegeix. LikeBe the first to like this […]
[…] deu ser el lloc de Maggie O’Farrell. La Maggie O’Farrell em va enganxar totalment amb l’estranya desaparició de l’Esme Lennox. Aquest també m’ha atrapat. M’agraden les novel·les de personatges i de veus múltiples, i […]