He estrenat vacances amb els llibres de protagonistes. Dissabte ens vam trobar una colla de quellegistes al castell de Plegamans. No , no vam anar a conquerir el castell, més aviat el seu inquilí ens va conquerir el cor i ens va regalar tres hores de conversa deliciosa. El castell acull la Fundació Folch i Torres, i en Ramon Folch i Camarasa, autor de testa de vell en bronze que va ser lectura conjunta al QL el mes passat, va ser el nostre amfitrió.
Ens va rebre tot regant unes torretes mentre pujàvem les escales que ens duien a la sala de la fundació: la sala gòtica o la sala “ohh”, que és el que vam exclamar en entrar. Ens va fer seure al voltant d’una taula mentre obria les finestres adients perquè hi corrés l’aire i mantingués l’ambient fresc, i va començar a fer mostra de la seva ironia i sentit de l’humor. Ens va costar una mica (una mica molt mica) arrencar una conversa fluida, però poc a poc ens vam anar deixant i vam acabar parlant de tot, de llibres i de coses de la vida, com passa sovint. El Sr Folch ens va explicar detalls de la seva vida que tenien relació amb el que ha escrit, d’altres que no, anècdotes d’amics escriptors i editors, com va esdevenir traductor i mil altres coses que ens van fer morir de riure. Varem poder comprovar que, efectivament, el Sr Folch és molt més bona persona del que traspuen el seus llibres.
Com ja és costum, la festa va acabar amb el tradicional intercanvi de llibres-sorpresa embolicats amb paper de diari i la ja coneguda sensació d’haver passat una estona molt agradable amb una colla d’amics.
I aquí les fotos
Recorda que és Camarasa amb una sola essa! A mi també em va passar al principi, aquesta errada, apart d’això, bon comentari de la visita. M’agrada de llegir el teu resum.
Molt encertat el teu comentari, com bones les fotos. Quedes nomenada oficialment cronista (gràfica i literària) de les trobades.
Realment, la humanitat i la bonhomia del Sr. Folch depassen el que en principi podíem esperar uns desconeguts que ens presentàvem a casa seva amb la pretensió de parlar d’un seu llibre.
Gràcies una vegada més, Viu i llegeix!
Quina enveja que em feu! I quines fotos, la sala amb les fotos antigues de fons és genial!
Impossible per mi anar-hi, aquest dies abans de vacances són bojos, ni segueixo lectures ni QL…
Espero trobar-vos a la pròxima!
s’han d’aprofitar aquestes trobades, sempre t’aporten alguna cosa o altra.
A mi em va fer la visita guiada, els seus ulls ho diuen tot, en recordo la mirada.