El mestre Cabré, amb un us de llenguatge magistral, retrata amb precisió tota una societat convulsa de principis del XX. Tant amos com menestrals, tant ximples com ments calculadores. Deixeu-me dir allò tan suat de que teixeix una perfecta teranyina de personatges que et situen de ple en el moment i en l’acció. N’hi ha que fan passar gat per llebre, n’hi ha que amaguen passions evidents i a d’altres els mou l’ambició. Algunes ambicions que són fredes i calculades, d’altres, més modestes, aspiren només a un sobresou i acaben en un espiral de ràbia i violència.
És un llibre dels que jo en dic “Damm-Lemmon”: l’equilibri perfecte entre trama i escriptura.
el que en diuen per la xarxa
Viu i llegeix 
Tinc pendent aquesta novel.la i la tinc a la prestatgeria. A veure si m’animo. Bona ressenya.
Després de la teva ressenya, la farem pujar de la pila.
Jaume Cabré és un dels meus escriptors preferits, una obra seva és un valor segur. Aquesta no l’he llegit, me l’apunto per més endavant. M’agrada això de les novel·les “Damm-Lemon”, és una bona manera de dir-ho!