Diccionari general de la llengua inventada

5 09 2010

Heu jugat mai al joc del diccionari? Es tracta de que un agafa un diccionari, diu una paraula i els que juguen han d’inventar-se una definició el més versemblant possible. Després entre totes les definicions, incloent la verdadera, tothom vota la que li sembla bona. Guanyes un punt si endevines la del diccionari i un punt per cadascú que t’ha votat la teva. Pot arribar a ser molt divertit.

Al QL fa temps que hi ha un fil amb aquest joc i han sortit una pila de definicions que són dignes d’apareixer al Diccionari general de la llengua inventada

Us poso les que més gràcia m’han fet o les més votades entre els quellegistes.

ABABOLERA.- Sala de festes i de jocs d’entreteniment on hi sona música sueca

APEQUINAR.- v. intr. adoptar progressivament una persona les característiques d’un gos pequinès, a causa d’una convivència perllongada

AREGAR.- Descriure amb enganys maliciosos el trajecte a recórrer per adreçar algú a un destí desitjat.

BALANITIS.- Balena de mida petita, en un diminutiu afectuós utilitzat en el llenguatge dels pescadors

BLASTEMA.- Estimulació de la sang, en ferides o cremades, per tal que esdevinguin crosta, amb una pomada en apòsit generalment

BORAFORA.- Sortida, acudit sense solta ni volta

CIMICI.- Extremament fí, delicat. Sensible a les menors impressions

CLASC.- Estimulació de la sang, en ferides o cremades, per tal que esdevinguin crosta, amb una pomada en apòsit generalment.

CLISTRÓ.- m. Del verb “clissar”. Forat petit i circular practicat en una paret o envà per tal de poder controlar dissimuladament el que s’esdevé a l’altre costat. Sin. Espiell

DÀFNIA- m i f fig. Pàmfila, persona amb poca empenta, aturada, lenta en obrar i gens decidida.

EPITECA.- Lloc que conté una gran col•lecció de fets i personatges heroics dignes de ser l’assumpte d’una epopeia. Tant els fets com els personatges s’hi troben organitzats i es mantenen en dipòsit. Alhora, es classifiquen, es conserven i estan a disposició de tothom qui els vulgui consultar o hi vulgui intercanviar impressions.

ESBALDREC.- Convulsió esporàdica i violenta dels músculs que provoca moviments irregulars localitzats en un lloc concret o per tot el cos

FILÍPICA.- Carta o epístola que Sant Pau adreçà als filipencs, exhortant-los a perseverar en la fe i en la unitat, basada aquesta en la humilitat i l’abnegació. I és que, com el gentilici (fili-pencs) dels destinataris indica, l’apòstol pensava que eren uns fills (espirituals) una mica penques

FRAMENOR.- frare de menor importancia degut a la seva curta estatura, que resulta menor a la standar exigida per cada ordre monàstica

LLEPET.- Llepada breu i melindrosa, pròpia de senyoretes cursis, donada a un gelat, caramel de pal o similar, tot parant esment a no tacar-se els llavis i a no treure excessivament la llengua. Exclou tot plaer veritable produït per la menja llepada, que es fon (cas del gelat) abans de poder ser assaborida per la damisel•la en qüestió.

LLETRERA- Recipient destinat a contenir tot tipus de grafismes emprats per a composar conceptes i idees amb més o menys senderi que, alhora, combinats entre ells generen nous conceptes, al seu torn amb més o menys senderi. El recipient esmentat està el•laborat de matèria abstracta i intangible per tal de permetre encabir-hi tot el que la imaginació universal i microeterna estigui disposada, fins i tot engrescada, a concretar

MUSAR.- v. i. Del substantiu musell. En la parla de les valls més orientals dels Pirineus, tafanejar, per posar el musell on no et demanen. Altre sinònim : furetejar

NORRIS.- -Paraula que es diu entre dents quan la parella pregunta “què deies?”

NYÈBIT.- Nom amb connotacions iròniques per descriure un dibuix pretesament artístic que és un bunyol, una piltrafa.

PIAFAR.- Acció de parlar de forma desmesurada, sense control, sense seny, sense sentit i amb el to de veu alt, agut i escandalós. Dit també de parlar pels descosits.

PASTRÓ- Dit del plat constituït per una massa espessa i de difícil digestió, resultat d’un procés de cuinat incorrecte. Per extensió, i figuradament, persona pesada i difícil de digerir per la seva excessiva verbositat

SOLIPSISME.- Atac de nervis que recorda una força desfermada de la natura

VISQUERCÍ.- Donat a celebrar a tothora els èxits propis i aliens indistintament, vociferant estridentment visques, a diferència de l’hurrací que proclama els mateixos fets exclamant hurres

XACAR.- Castellanisme provinent de chacar, d’on prové el cognom Chacón, xacó en català, un tipus de jaqueta en desús.

XICOL.- Esvoranc vertical de traça irregular de petites dimensions produït per l’erosió. 2 Clenxa mal pentinada, plena de desviacions. Els fills d’en Vicenç duen sempre el cap enxicolat

Les definicions són de Carla, escaleta, giralluna, Helenabonals, la laia, midori, Rateta, Vainte i viuillegeix, tots plegats quelegistes aviciats 😉

Les que més m’agraden són APEQUINAR i VISQUERCÍ, i a vosaltres?

Advertisements

Accions

Information

4 responses

5 09 2010
Helena Bonals

Filípica, norris, balanitis, llepet. Jo també he rigut!

5 09 2010
elveidedalt

Jo les donava totes per bones. No ho són? 🙂

6 09 2010
Jordi

Per divertida, llepet, tenint en compte el què vol dir… 😉

6 09 2010
kweilan

Molt divertit!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: