Pedres de toc. Carme Torras

Em va encantar La mutació sentimental i aquest el vaig comprar en la primera ocasió en que se’m va plantar al davant.  Desprès de la lectura reitero que Carme Torras és una autora que té moltes coses per dir i a fe que sap com fer-ho.

L’argument: la Carla és una jove periodista que treballa fent biografies per encàrrec. Una feina monòtona que pren interès quan li encarreguen la biografia de la Nydia, una coreògrafa de fama que té un passat amagat. No diria que la història i el desenllaç és el de menys en la història, però el plat fort, per a mi, és la construcció dels personatges i la seva relació. I també un munt d’idees que m’han sacsejat l’atenció.

Les dues protagonistes tenen una força que arrossega, tot i que al principi les dues per separat em semblaven poc consistents . En el moment en que es troben i comença el seu combat particular , les seves vides s’entrellacen sense remei, les dones es defineixen i agafen tota la seva força .

Hi he trobat algunes idees que m’han fet pensar en La mutació, per exemple la d’injectar-se emocions perdudes, tant en la reconstrucció virtual d’un partit de la NBA, o en un moment en que la Nydia pensant en la Carla, enyora un trasbals pur d’emoció “trasbalssar-se així, d’arrel, estimul directa en vena… ” com el que assajava en Leo a la mutació.  També hi surt en alguna ocasió la reflexió de que algú t’esperoni per treure el millor de tu, que no era altra cosa que el que pretenia el Dr Craft amb la seva pròtesi de creativitat per el seu ROB.

I aqui us deixo algunes idees que m’han encantat i que me les sento totalment meves

Pg 113 Plaers que li són vedats perquè no ha sabut parar teranyines per enxampar-los.

Parar teranyines… M’encanta aquesta idea de preparar-nos per gaudir de les coses. Estar en forma físicament per poder gaudir de plaer d’una caminada per la muntanya. Llegir activament per poder copsar més coses dels llibres que tens a l’abast. Fixar-se en la reacció de la gent, mirar-la als ulls per poder-los captar l’ànima.

Pg 134 La realitat és massa literal per capturar la veritat

Si, a vegades la realitat enlluerna i cal matisar-la per poder veure la veritat que amaga al darrera

Pg 172 És clar que cal inventar, avançar, però no tots en la mateixa direcció ni esclafant el que hi havia abans. La diversitat és engrescadora, en canvi el progrés monolític acabarà ensopint-nos a tots.

Els que remenen les cireres en aquest món s’haurien de tatuar aquesta frase al cervell. Potser una pròtesi de creativitat ens permetria abandonar aquest progrés que ens fa a tots avorridament idèntics

Pg 213- paradís d’infantesa ( )un port segur on arrecerar-se quan fa fred i d’on partir cap a nous horitzons en temps de bonança, un pòsit ferm, sòlid una pedra tendra i alhora inamovible on agafar impuls.

Aquest fragment m’ha emocionat: la infantesa és la única pàtria, un referent de la vida.

En fi, un altre llibre de la Carme Torras que ens ajuda a parar teranyines en molts camps.

El que en dieun per la xarxa ho té resumit la Carme Torras en el seu racó literari