Tota una vida. David Grossman

22 10 2010

Aquest llibre se m’ha ficat a dins. M’ha colpit i m’ha anorreat la seva tendresa , la seva duresa, la poesia d’algunes situacions i el cruixir del dia a dia de tota una vida. Dir que l’Ora i l’Avram m’han canviat la vida seria una mica cursi, però aquesta lectura m’ha fet mirar algunes coses amb una llum diferent, a vegades llum encegadora, d’altres amb un dèbil raig d’esperança. Aquests dos personatges han fet sonar, dins meu, una música diferent  però que harmonitza amb totes els músiques que he sentit fins ara.

L’Ora i l’Avram són amics de tota la vida i quan ronden la cinquantena comencen un viatge empès per la por. Una fugida endavant per no afrontar la realitat. En aquesta fugida, per combatre la por, es destil·la  el passat paraula a paraula. L’Ora parla  amb un llenguatge senzill i dur a l’Avram, un home fràgil i trencat per la vida . L’Ora combat la seva angoixa a base de caminar i de retrobar de debò a l’Avram a través de les paraules . Avança en espiral, poc a poc, per no tocar les ferides dures i profundes del passat.  Deambulen sense rumb. Ella parla, ell entoma la història que recomposa la seva fràgil persona que van trossejar i torturar a la guerra. Dosis petites de realitat, ínfimes , com quan algú ha dejunat durant molt de temps i  només pot ingerir coses fàcils de pair i en petites quantitats. Així es troba l’Avram. I l’Ora, que ha estat cuinant per a ell  durant anys i només espera el moment de servir els seus records, s’ha d’anar frenant.

L’angoixa inicial dels personatges es torna joia absoluta quan rememoren els anys joves de passió i enamorament . Es torna una bola d’angoixa quan tornen a l’Avram de les tortures i de la guerra i tomba cap a dolçor infinita quan les paraules tornen a fluir entre ells  desprès de 21 anys d’incomunicació i dolor. Una de freda i una de calenta que no et pot deixar indiferent de cap manera

El que en diuen per la xarxa

el que llegeixo

edicions 62

Nosaltres llegim

una illa plena de llibres

Advertisements

Accions

Information

6 responses

22 10 2010
Rita

No en sabia res i pinta bé… En prenc nota!

23 10 2010
L'Espolsada

Se’m resisteix… a més m’han comentat que l’edició en català…

23 10 2010
viuillegeix

Fe, efectivament, l’edició en català està, no plagada, però si sembrada amb generositat d’errors. Tot i així…..

23 10 2010
David

Grossman és tota una garantia. Jo només n’he llegit “Véase: Amor” editat per Tusquets el 1993. No exagero si et dic que diu ser un dels deu llibres que més m’ha impactat a la meva vida. L’he rellegit diverses vegades i continuo creient que és una obra de dimensions inabastables. De fet, de’n Grossman no n’he llegit res més per por que em decebés en comparació amb aquesta novel·la. Potser ja toca que ho provi, oi? Em sembla que si m’hi poso, serà amb “Tota una vida” (errors inclosos). Gràcies!

10 04 2011
S’acosta St jordi « Viu i llegeix

[…] i destí de Vasili Grossman i Tota una vida de David Grossman, als qui vulguin marcar un abans i un després de la seva vida a partir […]

22 08 2012
Tota una vida | Un racó per llegir

[…] se n’ha parlat als blogs El que llegeixo, Nosaltres Llegim i Viu i llegeix.  Rate this:Share this:ShareFacebookTwitterLike this:LikeBe the first to like this. By Màgia […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: