Vaig encetar l‘any amb Julian Barnes, el meu primer Barnes que no serà l’últim.
Coincideixo gairebé a 100 % amb el recent apunt de la miu al blog els orfes del senyor boix, o sigui que no em repetiré i només us copiaré un parell de paràgrafs que m’han fet gràcia.
Són tan anglesos , els anglesos, que fins per riure’s del seu esport nacional, el cricket, (la cosa més avorrida i eterna que us pugueu imaginar) es posen trascendents : “the English, since they lacked any spiritual instinct, had invented cricket in order to give themselves a sense of eternity”
I en aquest altre, l’autor ens corona i diu aquelles veritats que tant li agradava repetir a l’editor Joan Sales en les seves cartes a la Rodoreda: “ He is quite clear about the writer’s responsabilities: they are firstly, to be intelligible, secondly to be interesting, and thirdly, to be clever. He know his own habilities and he also knows that in the end the reader is king”
Viu i llegeix 
Em sembla que atacaré en Barnes aviat. Per casa corre el Love and etc. Tens previst llegir-lo?
Marta, aquest que dius no el conec. Si el llegeixes ja m’ho diràs.
moltes gràcies Viuillegeix per la referència, tinc ganes de continuar amb el Barnes, però quan acabi la pila que tinc a casa. Un dels que he mirat és aquest que comenta la Marta, si us el llegiu feu-ne el comentari, please!!