Robinson Crusoe. Daniel Defoe

28 01 2011

Vaig decidir-me a llegir-lo perquè havia trobat referències en diversos llibres i mai no m’hi havia entretingut amb aquest clàssic, best seller indiscutit fins a finals del segle XIX. Diré allò de que l’he trobat interessant i que m’ha agradat llegir-lo, però per acabar-hi de trobar el què suposo que hauríem de fer un salt de 300 anys enrere i posar-nos a la pell d’un anglès de casa bona de l’època per entendre l’arrogància, l’afany evangelitzador i el paternalisme del personatge.

He trobat divertit com de terriblement arrogant es mostra en Robinson, reflex del seu origen anglès, amb un aire de colonitzador i perdonavides que fa feredat.  En una ocasió, quan fa uns vint anys que és a l’illa tot sol, un vaixell espanyol naufraga, tota la tripulació mor i ell puja al vaixell a veure si pot arreplegar alguna cosa útil. L’home es queixa de que no hi ha trobat calçat anglès ” de debò” i només ha trobat uns escarpins, que ja li fan servei, però no són el mateix!!!!

I Divendres apareix els tres últims anys dels 28 que es passa a l’illa suposadament deserta. Dic suposadament per que és la seu social de les festes de les tribus caníbals veïnes, que acudeixen a la illa a celebrar les seves costellades particulars i amb els presoners fan un volta i volta a la brasa com aquell qui fa la barbacoa del diumenge.

He trobat espectacular que, després de 25 anys de viure sol, a la primera ocasió de tenir companyia ( en divendres és un pobre presoner dels caníbals que Robinson salva de les flames) la única cosa que se li acudeix a Robinson és tractar-lo com a criat i el primer que li ensenya és que té un nom nou, Divendres,  ( ni se li acudeix preguntar-li com es diu) i, atenció, que ell es diu AMO. I tot seguit, després de comprovar que és jove , fort i valent i que té una bona dentadura,  quasi abans d’ensenyar-li anglès ( per que en Robinson ni es planteja que ell podria aprendre la llengua de Divendres) es dedica a convertir-lo tot llegint la bíblia.

Una reflexió interessant que es fa en Robinson quan descobreix els caníbals: primer trama un pla per matar-los a tots, esgarrifat de les seves pràctiques. Després, pensa que no té cap dret a interposar-se en els costums dels altres i pensa que no vol actuar com els espanyols que van fer la gran massacre a les indies, només per el simple fet de tenir costums diferents. Aquí, no ho nego, un punt de simpatia per a en Robinson.


Accions

Information

4 responses

28 01 2011
elveidedalt

Hi ha una lectura evident de la supremacia de l’home blanc sobre el negre en la novel.la. Mira que es va escriure en plena època esclavista. Per cert, sabies que el tal Dafoe era diputat del partir tory al Parlament britànnic? I que va tenir un paper rellevant en la negativa a ajudar als catalans en la Guerra de Successió del 1714 per part dels anglesos, tot i el Pacte de Gènova de 1705 els compromoteia? Toma rollete!

29 01 2011
kweilan2

El que diu elveidedalt és cert però confesso que és un llibre que m’agrada molt, per com ens defineix els personatges, per com anem vivint la seua aventura de supervivència…

29 01 2011
Màgia

Jo en vaig llegir una versió adaptada fa temps i també em va entretenir, tot i que les aventures no són el meu fort… M’ha agradat la teva ressenya, és una bona crítica i crec que coincidim en molts aspectes. Ens llegim!

12 03 2011
Divendres o els llimbs del pacífic. Michael Tournier « Viu i llegeix

[…] té nassos aquest autor, de reescriure un clàssic i millorar-lo, és clar que el llistó tampoc no era molt amunt. Sense que cap dels dos m’hagi […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: