Una cosa xula

3 02 2011

Ahir em va passar una de les coses xules que em podien poden passar com a blogaire que tecleja sobre llibres: un autor que m’agrada molt va convocar una colla de blogaires, per agrair-nos la difusió espontània que hem fet dels seus llibres i per presentar-nos la darrera novel•la. Una cosa informal. Una cerveseta i quatre patates. L’home i la seva editora estaven preocupats per si el fet de convidar-nos i de regalar-nos el llibre ens incomodava o ens ho preníem com un intent de retallar la nostra llibertat . Jo no sé la vostra, però la meva llibertat d’expressió blogaire no es posa en joc per una cervesa i un llibre. Els agraeixo el gest perquè m’encanta prendre’m una cervesa en companyia i parlar de llibres. I m’agrada encara més que em regalin llibres. I regalar-los jo, sobretot si m’han emocionat. I les novel•les d’aquest home m’han emocionat totes.

No em vaig poder resistir, vaig començar-lo al tren,  de tornada a casa, amb el somriure posat després de la vetllada fantàstica. I aquest matí he estat temptada de trucar a la feina dient que estava malalta per quedar-me a casa a acabar-lo. Maleïda responsabilitat adulta, a quarts de sempre ja era al despatx , i ara que torno a ser a casa i acabo de tancar la jornada materno laboral, no m’hi posaré perquè cauria en voler-lo acabar i el trasbals que hi endevino em trauria la son, cosa que no em convé gens ni mica. El tinc aquí al costat, a la portada dues mans en una esquena, una abraçada muda que m’esperarà fins diumenge. Em reservo la tarda sencera i recomençaré per la primera frase, de les més colpidores que he llegit mai.

L’últim dia abans de demà, quan l’acabi us ho explico, com sempre.

Anuncis

Accions

Information

8 responses

4 02 2011
elveidedalt

Ja friso…

4 02 2011
L'Espolsada

Mmmmmmmmmm!
Me n’has fet venir moltes ganes…

4 02 2011
hiniare

Treure la son, ja ho fan això, les novel·les de l’Eduard Màrquez. Ja explicaràs quins efectes secundaris et produeix aquesta.

5 02 2011
Màgia

Quina sort, quina enveja! Tinc ganes d’endinsar-me en aquesta nova novel·la d’Eduard Màrquez, és un autor que captiva el lector des de les primeres pàgines. Ja ens diràs què t’ha semblat!

6 02 2011
Botika

Et felicito! Això no passa cada dia, no? No he llegit res de Màrquez, però abans d’ahir vaig agafar de la biblioteca El silenci dels arbres.
A veure si m’agrada tant com a tu. Salutacions!

6 02 2011
viuillegeix

vei, ja ho tens!
Espolsada, només has d’esperar una miquets i ja és a tocar
Hiniare, com una mena d’huracà que et desvetlla de cop!
Màgia, tasta-la, que val la pena
Botika, això ha estat com un regalet de luxe i totalment inesperat. Espero que disfrutis del silenci els arbres

7 02 2011
David

Jo encara no m’hi he posat, amb el llibre d’en Márquez. Però em va agradar molt la seva franquesa i senzillesa i, evidentment, també, poder-te conèixer.
Una abraçada!

7 02 2011
viuillegeix

david, soc lenta de reaccions i amb el “xamfrà” em va costar d’identificar-te. Si, va estar molt bé poder parlar enlloc de teclejar amb altres blogaires

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: