Reserveu-vos tres horetes. Desconnecteu telèfons, pengeu el cartell de no molesteu al vostre racó de llegir i agafeu aire, que el necessitareu. La primera frase és com caure al buit, et fa un nus a l’estomac, t’obre els ulls com unes taronges i ja no parpelleges fins que tanques la novel•la . I amb això no vull dir que sigui una novel•la d’acció en sentit clàssic, que no ho és gens ni mica. És d’acció interna, que sacseja sentiments i posa a prova el fràgil equilibri de la nostra vida. Som atzar, no hi ha dubte, i tota la vida anem fent sense estar mai preparats per aguantar el viatge on ens pot portar un cop d’atzar. Amb Eduard Márquez fem un viatge al passat ,amb un bitllet de tornada que més hagués valgut que ens portés a Terranova, un racó de món on la gent, malgrat les dificultats, té ganes de viure i de lluitar. Però el salt al present ens porta a una realitat que no ens atrevim ni a imaginar quan portem una vida endreçada.
El llenguatge: el just. Precís. Poètic. Pinzellades en castellà que ho diuen tot. Corrent amunt i avall en el temps. Records brillants i records dolorosos. Perquès sense resposta. Repeticions inquietants “ I allò que fórem entre mans infinitament ansioses deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom abandonar com una joguina que s’ha fet malbé” com la càmera fotogràfica de joguina d’un color taronja cridaner que penja de la cadena del carro d’un rodamón. Una cadena que no du enlloc. Una càmera que ha deixat d’enfocar la realitat.
He quedat trasbalsada per tota la càrrega emocional que va creixent a mida que avança la novel•la, i només em queda, una vegada més , donar les gràcies a l’Eduard Màrquez per compartir el seu talent.
el que en diuen per la xarxa
En Joan Josep Isern a les totxanes
El blog d’en david serrano
Al facebook hi ha tot de material de promoció. Jo encara no me l’he mirat, esperava a llegir primer el llibre
El que en diu Empúries, l’editorial
Viu i llegeix 
Em trec el barret amb aquesta ressenya, a veure si podem llegir-lo d’una vegada.
Espolsada, alerta amb els corrents d’aire a cap descobert!
Tot i que la ets gasiva en la ressenya (de llargària vull dir), és evident que t’ha tocat el moll de l’os. I tu que no llegies res que no tingués menys de trenta anys! Aquest paio, si et llegeix, et fitxa d’agent o et demana relacions! 😉
L’haurem de llegir…
vesino, tu sempre tan sagàs, m’has pillao!! 😉
[…] Comentari del llibre a Viu i llegeix […]
M’has fet venir moltes ganes de llegir-lo… el posarem a la llista de pendents.
Has despertat les ganes de llegir-lo. Excel.lent apunt!!
Una ressenya magnífica, espero poder llegir la nova obra de Márquez ben aviat. Ens llegim!
No trigarà gaire a caure. La teva ressenya, el video de vilaweb de la trobada i que dos altres quen ‘he llegit m’han agradat són una bona base.
L’acabo de llegir i m’he quedat sense paraules. Tants sentiments barrejats.. Difícil d’explicar i més després de llegir-te. Una ressenya excel·lent! Jo no sabria explicar-ho tan bé.. Després de llegir el llibre, llegir la teva ressenya és com tancar-lo del tot.
Núria, kweilan, Màgia, Mireia, nomé sus puc dir: llegiu-lo, segur que alguna us transmet
Rita, sense paraules i sense respirar en algunes pàgines. Me n’alegro que t’hagi agradat i de retrobar-te treient el nas per els blogs
[…] després de l’últim dia abans de demà i de la casa cantonera, ha arribat el Joc de Deu. De Salvador Macip no havia llegit res imprès, […]
[…] L’últim dia abans de demà de l’Eduard Márquez, a tot aquell qui vulgui llegir literatura depurada de la bona […]
Alerta, el fragment del llibre que cites és, precisament, un poema de Rilke que Márquez insereix en el text; no és de Márquez, sinó de Rilke!
Quant al llibre, jo estic a mitges i de moment m’està agradant bastant =)
gràcies Guillem per la puntualització
[…] L’últim dia abans de demà. Eduard Márquez […]
Tot molt bé però tens un munt de faltes d’ortografia… En altres posts també. Per a mi és una mica complicat donar valor al que dius si ho fas en un català malescrit. Aquesta vegada, per exemple, duu s’escriu amb dues u 😉
Perdona Cris, però estàs segura que la paraula “malescrit” existeix? Potser ningú és perfecte…
Genteta… ja tinc el llibre!!! I aquest cap de setmana ens n’anem 3 dies fora, a la platja. Tot i tenir 2 fills petits jo crec que trobaré el moment per disfrutar-lo…. PER FI!!!
Kris, gràcies per la observació, miraré de mirar-m’hi més amb les faltes d’ortografia,a vegades escric a raig i no ho repasso. No és una excusa, només una explicació. Com hauràs observat el blog és més un seguit d’impressions de la petja que em deixen els llibres que no pas crítica literària, això ho deixem per als professionals. Dona-hi el valor que creguis oportú, només faltaria!!
Núria, hi ha un munt de paraules de català col·loquial que potser no trobem en els diccionaris. En el món blogaire potser no cal que ens cenyim estrictament al català literari, no? I espero que trobis el moment per llegir el llibre i que el gaudeixis
Tens tota la raó. És molt més adequada la teva resposta a la Kris que no pas la meva. Però vaig respondre en un rampell perquè em sabia greu la seva crítica tan primmirada.
Kris: Evidentment, pots donar el valor que vulguis al bloc i les seves entrades, ets ben lliure. La meva opinió, però, és que unes entrades que traspuen sentiments com per exemple la del llibre que estem tractant ara, per mi, ratllen la perfecció. No és senzill escriure i al mateix temps trasnmetre i en aquest bloc l’autora ho aconsegueix i es mereix la meva admiració.
Bon cap de setmana i bona lectura a tothom!
[…] L’últim dia abans de demà. Eduard Marquez […]
[…] L’últim dia abans de demà. Eduard Márquez […]