Anys i anys, per molts anys

12 02 2011

No, no és el meu aniversari ni el del blog (que té dos anys , 3 mesos i 29 dies, jo en tinc alguns més), el que passa és que la llibreria L’espolsada, a les Franqueses del Vallès, ha fet 4 anys. Per celebrar-ho, la Fe, llibretera dedicada allà on n’hi hagi, va convidar en Jordi Puntí a presentar “Orgia verbal, converses amb Marius Serra” de’n Biel Barnils. Hi eren també els dos protagonistes per fer-la petar i fer extensives les converses a tots els qui les volguéssim escoltar. La llibreria, que no és molt gran, plena a vessar. 30? 40? 50 persones? No ho sé, i la majoria, no ho dubteu, érem allà per felicitar a la Fe , i la torna que ens proposava ens va fer passar molt bona estona.

La Fe va obrir foc parlant del seu somni que ja fa 4 anys que dura, la lluita que suposa portar un negoci en temps de crisi, mantenir-se independent de les grans cadenes, i més en un racò del Vallès on la gent, normalment no hi va a passejar com a la Rambla de Catalunya. I la feina més dura com a llibretera que s’estima el que ven , són les devolucions: retornar llibres que havia triat amb cura i carinyo, però que no surten, i com que ocupen espai i són diners immobilitzats, han de fer el viatge invers cap als magatzems de les distribuïdores. Sembla ser que una bona gestió de les devolucions és clau per fer rodar el negoci. Però l’empatia amb els clients i saber-los engrescar amb bones recomanacions, és segur, segur, la clau de l’èxit.

La presentació del llibre? En Serra, en Barnils i en Puntí, tots tres són una màquina de parlar i es va engegar una conversa fresca i divertida amb temps per a les riallades i per a la reflexió.

Encabat, mentre en Marius i en Biel signaven, vaig aprofitar per remenar llibres i , és clar, sent a l’Espolsada, m’hauria endut e 80 % dels llibres exposats, sense cap mena de dubte. Per allà remenant, vaig enxampar en Jordi Puntí i vaig aprofitar la ocasió per fer una mica de propaganda del QL?. Va confessar que n’havia sentit a parlar, però que no hi havia entrat mai, a veure si s’hi anima i descobreix el que diuen els lectors de base dels seus contes i de les seves maletes perdudes.

Una coca casolana i uns bombonets deliciosos van acabar d’arrodonir el vespre .Vaig marxar amb un parell de llibres sota el braç ( l’orgia verbal i el xal del la Cynthia Ozick) i la satisfacció d’haver passat una bona estona entre gent que li agraden els llibres i la lectura.

I acabo el post fent una crida als lectors del Vallès Oriental: si heu d’agafar el cotxe per anar a comprar llibres, segur que no us costa res arribar fins Les Franqueses, on hi trobareu una llibreria de qualitat i una bona llibretera de capçalera.

Advertisements

Accions

Information

5 responses

13 02 2011
L'Espolsada

I ara què vols que digui si estic vermella com un tomàquet?
Érem, jo no els vaig comptar, però algú sí, una setantena… 🙂

13 02 2011
viuillegeix

dir, no cal que diguis res, a seguir venent llibres i que ho poguem celebrar cada any!!!

15 02 2011
Mireia

la Fe sempre fa bona feina. Nosaltres van anar-hi l’any passat i també vam marxar carregats de llibres

17 02 2011
SU

M’ho vaig perdre!!! Gràcies per la crònica!!! Quina gentada i de quin GRAN NIVELL!!!

Salut i que no pari la nostra passió per la lectura!

SU

19 02 2011
Biel Barnils

Content que us agradés la presentació. Aviam si us agrada el llibre!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: