La casa cantonera. Sílvia Alcàntara

23 02 2011

La Silvia Alcàntara hi ha tornat. Ha tornat a crear un ambient tancat i opressiu, amb uns personatges que es deleixen per agafar aire i esbandir tot un  passat  dens i carregat.

En una tarda, tot desmantellant la casa de la mare morta, dues germanes fan un repàs al que ha estat la seva vida. La gelosia les ha marcat i  es dispara, ferotge,  des del primer moment que es troben, quan fa 20 anys que no es veuen.  Amb comptagotes  es  va destil·lant la història que explica la fugida d’una de les germanes, la mort del pare, la pèrdua de senderi de la mare. Esgarrifa el silenci llarg i dolorós que finalment es trenca amb l’esclat d’un plor que acompanya la tempesta de la tarda d’estiu. I la Roseta, la veïna fidel, que tot ho sap i tot ho calla, és una vegada més el testimoni mut dels mals ocults de la família.

M’ha agradat el llenguatge, una altre vegada, ric i planer. M’han agradat els personatges , tan quotidians  que tothom hi pot reconèixer algú de la família o del veïnat. I m’ha agradat també la descripció dels fets durs i la força dels sentiments, que es colen enmig de la trama i acaben sent els protagonistes d’aquest nou encert de la Sílvia Alcàntara.

el que en diuen per la xarxa

l’illa dels llibres

80 grams

Advertisements

Accions

Information

15 responses

23 02 2011
kweilan2

Té bona pinta. Bona ressenya!

23 02 2011
Mireia

Dec ser l’ únic mortal que no ha llegit Olo de Colònia. Aquest també fa bona cara però no sé si m’hi decidiré. Amb la teva ressenya n’entren ganes

23 02 2011
myself

No ets l’única Mireia. Jo tampoc l’he llegit. L’altre dia vaig sentir la Sílvia parlant del seu nou llibre per la ràdio (Al Secret de Catalunya ràdio) i em van venir ganes d’agafar-lo, semblava ric i interessant. Amb aquesta ressenya encara me’n venen més ganes. L’anotaré a la llista.

24 02 2011
Màgia

Em va agradar “Olor de colònia”, així que ja he reservat “La casa cantonera”. Tinc 8 persones per davant, sembla que la literatura de Sílvia Alcántara segueix estirant molts lectors. Caldrà prendre paciència… però la teva ressenya m’ha fet venir ganes de conèixer aquesta nova obra. Bona ressenya!

24 02 2011
Botika

Jo tampoc he llegit Olor de colònia, ara ja són dos de la Sílvia Alcàntara per a la llista!

Salutacions!

24 02 2011
viuillegeix

Mireia, Myself, botika, tranquiles, encara que Olor de colonia l’hagi llegit molt gent. no us detindran ni res per NO haver-lo llegit, podeu seguir fent vida normal i no us sortiran granets verds ni res 😉 No caducarà i d’aqui a un temps se’n seguirà parlant! la unica cosa que us puc dir és que a mi em va agradar.
I aquest nou, també m’ha agradat!!

26 02 2011
L'Espolsada

Està la pila de pendents… bona ressenya!

26 02 2011
El joc de Déu. Salvador Macip « Viu i llegeix

[…] després de l’últim dia abans de demà i de la casa cantonera, ha arribat el Joc de Deu. De Salvador Macip no havia llegit res imprès, però li segueixo el […]

10 04 2011
S’acosta St jordi « Viu i llegeix

[…] La casa cantonera de Silvia Alcàntara, als qui vulguin una novel·la condensada amb una història compacta on no hi falta ni hi sobra ni una coma […]

24 04 2011
Els més venuts, els més llegits, els més clicats. « Viu i llegeix

[…] La casa cantonera. Sílvia Alcàntara […]

21 05 2011
Rosa

El St. Jordi em va dur “La casa cantonera” i avui l’he començat i acabat en unes hores. El primer que he fet ha estat venir a veure el teu blog, doncs confiava que podria contrastar opinions… I, efectivament, aquí estàs!
Desconeixia la prosa de la Sílvia Alcàntara i les primeres pàgines les he rebut com un “dejà vu”, reminiscència d’altres veus, sentiments i personatges ja llegits, com ara la Colometa. Amb tot, la lectura m’ha atrapat, potser per la voluntat de confirmar que tot allò que interpretava com a previsible s’acabava complint. Tanmateix, he de reconèixer que Sílvia Alcàntara m’ha convençut amb el seu gran final, 10 planes que captiven amb una clau de volta no esperada, l’única no previsible, que esdevé l’agnòrisi perfecta. Una grata estona de lectura.

31 01 2012
antonia

sencillamente maravilloso no me ha defraudado igual que olor a colonia

31 01 2012
viuillegeix

Antonia, esperem que l’Alcantara seguixi teixint històries que no ens defraudin…

10 03 2012
Mariona

M’han encatat els dos llibres!!!

Sóc la fan número 1 de la Silvia Alcàntara !

Yujujuju

24 04 2012
Balanç de Sant Jordi « Viu i llegeix

[…] La casa cantonera. Sílvia Alcàntara […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: