El joc de Déu. Salvador Macip

26 02 2011

Soc d’una extranya religió que no em permet llegir novetats. És un pecat que es paga car: en diners quasi sempre i amb decepcions moltes vegades. Però aquest mes de febrer deu ser el més dels pecadors i ja he llegit tres novetats que em fan dubtar d’ aquesta curiosa religió. Xiquets, què voleu?,és que hi ha autors que són com els amics de la infantesa: tenen crèdit infinit, nopreguntes i saps que no et decebran.

Així, després de l’últim dia abans de demà i de la casa cantonera, ha arribat el Joc de Déu. De Salvador Macip no havia llegit res imprès, però li segueixo el blog, i estava convençuda de que d’un paio amb sentit de l’humor, sentit crític, i intel•ligència demostrada, n’havia de sortir alguna cosa bona.

Comences a llegir i no pots parar perquè vols saber com acabarà tot el desgavell de bestieses. En Sherman Comet, un gamarús que omple quota d’ètnia minoritària en una prestigiosa universitat americana i té tantes ganes d’estudiar com de rebre una perdigonada al cul, un dia es troba Déu en el seu apartament que li assegura que ell, el mort-de-gana-Sherman-Commet, és l’únic capaç de salvar el món. I com que li promet que si ho fa se’n podrà anar al llit amb la dona més guapa i rica de la universitat, no necessita més arguments, ja que aquest és l’únic objectiu del seu pas per la universitat. Amb aquest argument, la juerga està servida, però en mig del ji, ji, ji, ja, ja, ja ( realment hi ha situacions molt divertides) hi ha una bona dosi de crítica als científics que viuen a cops d’ego en la seva pròpia bombolla i perden el nord del que estan fent, crítica a la hipocresia de les quotes i crítica a la societat que no li costa res posar en un pedestal a un desconegut, sempre i quan estigui podrit de diners.

És divertit. Llegiu-lo. Regaleu-lo per St. Jordi. Passareu o fareu passar una estona divertida, i en aquests temps que corren, això no té preu.

El que en diuen per la xarxa

Les 10 raons per llegir-lo a càrrec del propi autor. Les subscric totes

L’illa dels llibres

a vilaweb

Advertisements

Accions

Information

6 responses

26 02 2011
L'Espolsada

Veig que estem en ratxa lectora… sembla que ens prova l’inici d’any lector.

26 02 2011
Mireia

A mi també em va agradar, passa bé .

27 02 2011
SM

Moltes gràcies! Especialment per posar-me a la mateixa categoria que l’Alcàntara i el Márquez. I també per deixar-te convèncer per saltar-te les normes de la teva religió, és clar. M’alegro que hagis passat una bona estona i que no t’hagis perdut totes les crítiques amagades. No tot ha de ser riure, oi? 😉
Una abraçada.

27 02 2011
Antonia Romero

Ja está a la meva llista.
Gràcies

27 02 2011
kweilan2

Jo també el tinc pendent. Bona ressenya!

10 04 2011
S’acosta St jordi « Viu i llegeix

[…] un parell de llibres d’un parell d’autors que m’agraden molt i que acaben de treure novetat ( ja veieu que poc a poc vaig deixant la religió) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: