Ha tornat L’hora del lector, però sembla que s’ha deixat alguna cosa de les edicions anteriors. Ha tornat més encotillada, amb els convidats més apretats d’espai i temps i els “recomanadors” més apressats i nerviosos.
On és la lecturina? Se l’ha endut el Sr Boix de viatge ? si us plau, Sr Boix, envii la fórmula de destil·lació a en Manzano i que la torni a escampar per el plató just abans de començar cada programa, i potser retornarà aquell aire més relaxat i amable que injectava lecturina en vena i ens feia sortir corrents a llegir tot d’una.
Viu i llegeix 
Per a mi la part més interessant sempre han estat les recomanacions dels lectors, és més original que l’escriptor parlant del seu llibre, que segons qui pot ser interessant o no. Em sento més identificada amb la passió del lector que ha trobat un llibre i el vol recomanar.
El problema és que han ficat massa gent i el programa continua sent una hora. Han de parlar tan depressa i surten tants llibres que de vegades m’he de tornar a mirar algun tros a la web per acabar-me d’enterar. Potser l’aniran afinant una mica amb el temps.
Però de totes maneres és el millor que es pot veure sobre llibres a TV.
Ens llegim,
h.
Estic molt d’acord, la persona convidada no té ni temps de parlar del llibre i la resta ho han de fer amb un coet al cul… Massa gent i poc temps, la tele!
Hola,
s´ha de tenir present que el programa LHDL fa una presentació, un tast i llavors vas al llibre, al blog del sr Boix, i els diferents punts de la xarxa on es pot llegir més sobre llibres i literatura.
És una aposta per arribar a un públic més ampli i crec que s´ha de valorar.
El que s´ha de potenciar és la participació a la xarxa com el Què llegeixes.
Imma C.
Imma
jo el que aprecio de l’hora del lector és que em recomanin llibres amb entusiasme i amb punts de vista diferents . Si s’ha de convertir en un enfilall dellibres amb comentari brevissism, per això ja tenim pagina 2 de TVE o qualsevol llista de les que surten per st jordi
He de reconèixer que el segueixo poc, aquest programa, però els pocs cops que ho he fet, m’ha semblat que havia perdut la naturalitat i la frescor de quan el feien per BTV. Tot i així, és l’única cosa potable que tenim en català sobre llibres.