Un llarg diumenge de prometatge. Sebastien Japrisot

5 03 2011

Una história de guerra, esgarrifosa com totes les històries de guerra. Esgarrifosa com totes les guerres.

Primera guerra mundial:després d’un consell de guerra , enlloc d’una execució, llencen 5 soldats francesos condemnats a mort davant d’una trinxera alemanya perquè aquests o el fred i la gana , facin la feina bruta. L’horror dins l’horror. Els alemanys es resisteixen a disparar,miren cap a un altre costat durant un parell de dies mentre els condemnats es van consumint. Els companys francesos s’ho miren des de la trinxera i ho van consentint amb el cor encongit, però no n’hi ha cap de prou valent que faci el primer pas per salvar els companys d’armes . Així comença la història. Desprès, la promesa d’un dels condemnats, burxa, investiga, pregunta, dona voltes i remena fins que arriba a una veritat tan fosca i bruta com les trinxeres de la maleïda guerra .

I que hagi passat un segle i que encara hi hagi guerres, tan brutes i fastigoses com sempre. Ara no hi ha trinxeres però la pudor dels morts i de la sang és la mateixa. I el tuf de podrit dels comandaments, també.

 

Anuncis

Accions

Information

One response

9 03 2011
Quadern de mots

Quantes vegades hem pensar, que ho escriguin i se sàpiga tot, així no es tornarà a repetir. No es pot tornar a repetir MAI. Però desgraciadament mentre el diner i la sang del poder sigui la bèstia ferotge, seguirem dient, escriu perquè no torni a passar.
Malauradament cada dia estem amb guerra, aquí o allà, sempre hi ha una guerra.
Fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: