Divendres o els llimbs del pacífic. Michael Tournier

12 03 2011

Una nova versió de la història de Robinson Crusoe. La mateixa història, el mateix naufragi, però en aquesta ocasió Robinson és més persona. Es mostra més feble a l’inici, té ganes de fugir o de ser rescatat. No és fins al cap d’un temps, quan se n’adona de que allò va per llarg, que, sense gaire ganes, es posa a domesticar l’illa, més per domesticar-se a ell mateix i no perdre el que li queda de civilització, que no pas per ganes de sotmetre la natura, com és el cas del primer Robinson.

Mig llibre està ple de reflexions sobre la solitud, sobre l’ànima de les plantes i la sexualitat de la terra, sobre la civilització i l’ànima humana, que al final, de tant repetir-se, cansen una mica. La veritat és que al final l’he acabat picada per la curiositat de com planteja la figura de Divendres, que en aquesta versió no resulta tan manso i submís com el de l’original, més aviat fa saltar per els aires l’ordre metòdic i artificial que s’imposava Robinson. En definitiva, Divendres també és molt més humà i creïble. I finalment, quan arriba el vaixell anglès que els podria rescatar, Robinson tria perllongar la seva estada a l’illa, esgarrifat de la civilització salvatge que veu en el vaixell. Divendres, en canvi, s’hi acull sense pensar-ho dues vegades quan veu la oportunitat de perdre de vista un Robinson maniàtic que li fa la vida impossible.

Ja té nassos aquest autor, de reescriure un clàssic i millorar-lo, és clar que el llistó tampoc no era molt amunt. Sense que cap dels dos m’hagi tret la son, jo em quedo amb el “remake”

“Corregué llavors a tallar una ploma de voltor i cuidà a plorar de joia en traçar els seus primers mots damunt d’un full de paper. Li semblava de sobte que s’havia mig arrencat de l’abisme de bestialitat en el qual havia sotsobrat i que estava retornant al món del que és espirualitat acomplint aqueix acte sagrat: escriure”

El que en diuen per la xarxa

B de llibres

Advertisements

Accions

Information

2 responses

12 03 2011
L'Espolsada

Me’l van fer llegir a la uni a en francès i li vaig agafar mania per culpa de la profe…
Potser amb la distància li tornaré a donar una oportunitat.

12 03 2011
Quadern de mots

A vegades això de reescriure un llibre per fer-ne una nova versió o adaptació pot arribar a ser perillós, tot depèn de la qualitat de l’original i de l’originalitat de la versió. Uf, una mica embolicat, però atrevit.
Fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: