Brooklyn. Colm Tóibín

Amb el risc de quedar com una cursi rematada ( i ?) diré que m’agraden els llibres que m’acullen i els personatges que m’abracen. És una sensació que es fa difícil de descriure i no sabria definir ben bé quan un llibre m’acull o quan accepto l’abraçada d’un personatge o no. No és que el llibre m’enganxi, que també pot ser. Ni que m’identifiqui amb els personatges, que també passa a vegades. És trobar un discurs lleuger, planer, sense artificis ni frases grandiloqüents. És topar amb un argument que pot ser quotidià o pot ser una història llunyana, però habitada per personatges de carn i ànima com la teva i com la meva , que fan coses que faria jo mateixa o qualsevol des meus amics si ens haguéssim trobat en les circumstàncies del personatge . Són histories en les que, des del primer moment, t’hi sents part i tens la sensació que l’autor està escrivint per a tu. Són llibres suaus, encara que narrin una tragèdia.

Brooklyn ha passat com una bufada i m’ha acollit en les seves aigües càlides i a vegades remogudes. Des de la primera frase m’he sentit companya de viatge de la Eilis, una tímida noia irlandesa dels anys 50, a qui la necessitat de trobar una feina digna, la porta a Brooklyn. He patit amb ella el seu viatge solitari, el seu enyor, la seva perseverança, els seus dubtes, les seves pors, la sorpresa de descobrir-se enamorada, l’angoixa i d’altres sensacions que no desvelaré per no xafar-vos la guitarra.

el que en diuen per la xarxa

La tormenta en un vaso

a l’hora del lector

Encara accepteu recomanacions per St Jordi? doncs qualsevol d’aquests que a mi m’han acollit ( alguns més que d’altres, tot s’ha de dir) , ja em direu si a vosaltres també:

Brooklyn,

Quatre germanes de Jetta Carleton,

En lloc segur, de Wallace Stegner ,

Corazón tan blanco de Javier Marías,

Escrito en el cuerpo de Jeanete Winterson,

Una música constant de Vickram Seth,

Opinions d’un pallasso de Heinrich Böll.

Apa, doncs a remenar llibreries, que passaran llista i que no us hagin de posar falta!!