Leviatan. Paul Auster

17 07 2011

Una bona història que enganxa força, amb personatges ben lligats i ben construïts, amb alguns “peros”.

A partir d’un mort que ens esclata literalment a la primera pàgina, es va construint la història de l’amistat entre dos escriptors de manera pacient i minuciosa, i et vas fent la idea de com són tots dos: les seves misèries i alegries, els paisatges humans que els envolten i que fan de nexe d’unió al llarg dels anys d’amistat propera i sincera.

L’atzar treu el nas enmig de la novel•la i ens torça un dels personatges de manera poc creïble, i es fa difícil d’empassar el desgavell final, vaja. Ja m’ha passat amb d’altres Austers: comencen molt bé, els personatges van com una seda però al final hi introdueix un seguit de coincidències i personatges mig forçats que destiroten la història, i sota el meu punt de vista, la fan poc creïble.

El que en diuen per la xarxa

l’Elena de Perdida entre libros

Esbossos d’una mussa

l’argument, al QL


Accions

Information

4 responses

17 07 2011
Botika

Tens raó, jo he llegit dos Austers que han començat molt bé i que han perdut a mesura que els anava llegint. El mateix em va passar amb la seva senyora Siri Hustvedt amb Elegía para un americano (serà perquè són parella???).
Salutacions!

17 07 2011
SM

Totalment d’acord. La majoria d’Austers perden gas. Els he llegit pràcticament tots i és una cosa a la qual t’has d’acabar acostumant. Leviathan té bons moments, però com a conjunt no em va convèncer.

27 09 2011
Raviel Beut-rom

Sento manifestar el meu desacord: “Leviathan” és un dels meus llibres de capçalera… Potser no us agrada aquell ús tant seu (d’Auster) de l’atzar com a palanca narrativa (una herència, uns guanys a la loteria… sense cap preoccupació de ser versemblant…) Crec que utilitza un lenguatge directe planer i polit per narrar situacions i conceptes molt complexos i enrevesats, amb moltíssimes implicacions… El llibre en el llibre; la identitat difuminada (substitució?) entre narrador i narrat… la relexió implícita sobre el compromis, i el terrorisme (bombes a la Estàtua de la Llibertat)… les referències a l’art d’avantguàrdia.. Ja el títol bíblic m’encanta! M’han vingut ganes de rellegir-lo: ara vaig…

28 09 2011
viuillegeix

Raviel, no cal que ho sentis, totes les opinions són benvingudes! Celebro que tinguis llibres de capçalera, d’aquells que mai fa mandra rellegir .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: