Solar. Ian Mc Ewan

17 07 2011

Retrat i peripècies d’un físic anglès, que no és més que un pet presumit intel•ligent que ha tingut la sort que la seva feina, tan bona com la de molts altres científics, ha estat guardonada amb el premi dels premis : el Nòbel de física, passaport a conferències infinites i títols honoraris que li fan créixer tant l’ego com els zeros del seu compte corrent. I té l’ego tan enfilat que està convençut que el seu cervell privilegiat és capaç de disfressar el seu cos decrèpit i la seva ànima monòtona i cansada, amb una capa de glamour i de super-heroi . Viu de la fama del Nòbel, però fa anys que no té cap idea nova, ni per a la ciència ni per a la seva vida personal, que cada vegada se li escapa més de les mans, sense que això l’acabi de preocupar massa, tampoc. Viu en decadència pura, només vol beure i follar. I menjar, a vegades. El molesta que l’estimin les dones i que s’hi vulguin comprometre. El molesta que el molestin de la seva vida buida i absurda.

El llibre en general, és un excés d’excesos, amb el toc infalible de la ironia britànica que tan bé manega l’autor. La primera part  l’he trobat prou bona, desprès decau una mica, però no tant com decau el personatge, que de tant esperpèntic, perd la credibilitat inicial.

Hi he trobat…

…grans dosis de crítica al món científic, a la petulància d’alguns científics i al poc cervell i excés de burocràcia que acompanyen els grans projectes científics que donen rèdits polítics.

… picada d’ullet al mite de que les grans idees dels grans projectes les tenen els becaris anònims, i que les grans patums se n’apoderen i eliminen tot rastre que els pugui relacionar amb la ment brillant que ha tingut la idea, sobretot si aquesta, finalment, pot deixar entreveure algun duro.

..crítica també a les quotes femenines en el món de la ciència  i a la facilitat de la premsa per abocar galledes de demagògia a qualsevol dit o fet que s’aparta del que és politicament correcte.

No és la millor novel·a que ha escrit Ian Mc Ewan, però el llibre no pot estar altra cosa que ben escrit i ben construït

el que en diuen per la xarxa

els orfes del senyor boix

el pais 

papel en  blanco


Accions

Information

One response

20 07 2011
Màgia

M’agrada Ian McEwan, però aquest encara no l’he llegit. El tinc pendent, i la teva ressenya m’ha servit per conèixer-lo una mica més (el tenia a la llista de futures lectures però no n’havia sentit crítiques).

Bon comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: