“Com a creador d’imatges, el sol segueix sent el gran mestre” F. Català Roca

2 08 2011

i només cal saber mirar les ombres, saber esperar el moment de llum adequada, i no deixar-se enlluernar per fer fotos brillants, que  soles, ho expliquen tot. Un home discret , senzill, inquiet que s’ha sabut posar dins la vida de gent famosa i de gent humil, i a tots els ha retratat amb el mateix esperit: mostrar-los en el seu ambient traient el que és més autèntic de cadascun d’ells.

A l’exposició hi trobem fotografia documental i fotografia d’arquitectura. La primera la coneixia. La segona no i m’ha impressionat la selecció de fotos d’edificis, alguns famosos, alguns anònims. Nets. Nus. Sols. Només llums i ombres. Espectacular.

Em vaig quedar enganxada mirant les fotos de l’exposició. Després, em vaig enganxar mirant els seus llibres de fotos que estan en un taulell per que es fullegin. I per últim em van atrapar el dos documentals que es van passant contínuament . En un d’ells, el mateix Francesc Català, assegut en una cadira de rodes però amb una energia sorprenent, ens explica la seva visió del món i de la fotografia. Sentint-lo veus que era dels que el cervell li anava més de pressa que les paraules i que els seus ulls vius, vivíssims, captaven més imatges que la seva càmera. Per ell el món està ple de fotografies, i tot disparant, agafa les que més li agraden. Només capta el que hi ha.

Fa una pila d’anys, devia ser el 70, va saber captar una colla de nens feliços que tenien la sort i el privilegi d’anar a jugar cada dia a la plaça gran del Park Güell. Hi arribaven saltant les pedres del rosari que hi ha en el passeig de les palmeres, corrien a amagar-se entre les giragonces dels bancs on compartien confidències i rialles. S’omplien de pols jugant a futbol sota el mur de la plaça i feien una fila ordenada quan les mestres picaven de mans i era hora de tornar a la petita escola on la Barcelona gris de l’època s’omplia de colors. Entre tanta canalla, algú sabria trobar la que ara viu i llegeix?

Aquesta foto no apareix a l’exposició, és del llibre “Guia de Catalunya” amb text de Josep Pla, un retrat magnífic de la Catalunya dels inicis dels 70. A l’exposició, però, hi ha força fotos del Park Güell.

I tanco el post amb una altre frase d’en Català Roca: la gent s’ha d’acostumar a llegir la fotografia observant la imatge. Doncs això, aneu a l’exposició a llegir imatges: és la lectura recomanada per l’inici de vacances.

El que en diuen per la xarxa

Informació de l’exposició a la pedrera

Català Roca a l’enciclopedia,

Una galeria de fotos de Català Roca a Tv3

Llista Publicacions ilustrades per català roca

Anuncis

Accions

Information

5 responses

2 08 2011
CarmeT

Quina privilegiada!!!
Va, em llenço a la piscina: ets la cara somrient a la part baixa de la dreta de la fotografia. Sí?
Aniré a contemplar l’exposició. Gràcies per l’avís.

2 08 2011
viuillegeix

noooo , era rossa de petita 🙂

3 08 2011
CarmeT

A la segona fila, centrada, una mica cap a l’esquerra?

3 08 2011
viuillegeix

🙂 that’s it !

4 08 2011
CarmeT

Ja llavors es traslluïa el teu entusiasme per la fotografia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: