Un drama impressionant. Costums ancestrals barrejats amb barbàrie actual. Lllegeixes els diaris, veus les noticies de la tele, t’expliquen les barbaritats comeses per els talibans que incloune violencia contra les dones , però no te’n fas a la idea perquè et negues a que sigui cert. Vivim immunitzats a les noticies i quasi res ens arriba en primera persona. Khaled Hosseini ha fet un intent, molt aconseguit, de posar-se en la pell d’aquestes dones , de mostrar el que hi ha sota d’un burka, i ha construït una ficció que de ben segur podria ser realitat.
Angoixa tot el llibre , però sobretot quan te n’adones que les dones estan atrapades i no poden fugir de la violència que les envolta: només per el fet d’anar soles per el carrer ja les detenen. No hi ha escoles, metges ni hospitals per a dones. No poden treballar, no poden sobreviure si no tenen un home a prop. I l’home que tenen aprop, és el seu botxí, que no poden denunciar. Un peix que es mossega la cua en un joc esgarrifós.
M’escruxeix de pensar que una de les protagonistes, la Marian, representa que és nascuda al 59, només 5 anys abans que jo. Podria ser la meva germana gran. Al llarg del llibre, a mida que avança la història, anava fent la meva biografia paral•lela, amb un nus a l’estomac: mentre jo anava feliç a l’institut a ella l’obliguen a casar-se amb un home dominador que li dobla l’edat i la castiga durament si alguna cosa no és al seu gust. La violència gratuïta, el mensypreu absolut a les dones, l’afany de dominació: tot plegat inconcebible des de les nostyres coordenades.
En els fons de la tragèdia hi trobem, però, histories d’amor i supervivència, de solidaritat i de lluita. Històries que toquen , i malgrat les barbaritats que van arribar a proclamar i defensar els talibans, donen un bri d’esperança.
Tan de bo es pogués dir allò de “ cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia”, potser quan ho poguem dir, en aquest món masegat on ens ha tocat viure, s’hi respirarà una mica millor.
El que en diuen per la xarxa
L’argument el trobareu a la wiki
Viu i llegeix 
Viu i Llegeix, jo també el vaig llegir no fa massa i em vaig quedar impressionada! la sort que tenim d’haver nascut aquí…i poder llegir i angoixanr-nos per històries forànees.
Costa de creure, és l’habitus, allà troben normals coses com aquesta, que aquí ens esborronen.
És una novel·la molt intensa, que estremeix però a la vegada indispensable per conèixer una realitat que ens és lluny però no per això hem d’ignorar. Val la pena ser-ne conscient, i tant!
la meva mare em feia veure que la situació a Espanya fa quaranta o cinquanta anys endarrera era quasi tant esgarrifosa com la que es descriu en aquestes linies o com es pot patir en carn propia en aquells paissos ..
La desconfiança , la maldat , les ambicions s’impossen amb massa facilitat
Una novel·la tendra, sobre els valors universals, tant és l’indret del món on esdevingui la història. Una novel·la per reflexionar, per pensar en la sort que hem tingut de néixer on hem nascut. A mi potser em va agradar més el caçador d’estels del mateix autor, però de tota manera dos novel·les intenses, que expliquen allò que hi ha d’essencial en la vida, allò important, quan hom ja no té res a perdre.
Miu, si una sort haver nascut en altres coordendes geogràficques i socials
Helena, fa esgarrifar el que podem arribar a trobar normal!!
Màgia, com moltes lectures, esna costen a realitats inimaginables per a nosaltres
Trobador, tan de bó que en 40 anys les dones de l’afganistan puguin gaudir de les llibertats que gaudim nosaltres. Ho veig difícil, però
Carina, el caçador d’estels em va impressionar de manera diferent. tambñe em va fer obrir els ulls a altresrealitats
gràcies per passr i dir-hi la vostra
UN LIBRO FANTASTICO