Demà faré maletes i hi guardaré els records d’aquest mes d’agost d’autèntic estiueig amb cadència de vals suau i sense presses . Guardaré el plaer de les hores que he passat llegint sense mirar el rellotge, retindré el verd intens de la muntanya que m’ha inundat la retina i m’enduré el ressò de l’esquellot i del continu dringar del riu que, només de sentir-lo, m’ha refrescat les tardes de lectura.
Enyoraré els àpats sense presses, les migdiades reparadores, les xerrades a la plaça amb els amics , les caminades de mitja tarda, les excursions enmig del verd increïble d’aquest estiu i les passejades amb bicicleta que m’han retornat les sensacions de llibertat de la infantesa.
Torno a ciutat amb la pell més airejada i amb l’ànim renovat. Feliç d’haver pogut fer vacances.
Noia, em fa molta il·lusió que et trobis tan i tan bé!
Molts petons i bones lectures, també a ciutat!
SU
Si has pogut oblidar el rellotge és que ha valgut molt la pena. Que vagi molt bé el retorn!
…M’agrada això de les “migdiades reparadores”!