El xal. Cynthia Ozick

6 09 2011

L’he trobat un llibre magnífic. Curt, intens i molt poètic.

Rosa Lublin és polonesa i filla d’una família culta, refinada i jueva de Varsòvia. Divideix la seva vida en “la vida d’abans, la vida durant i la vida de després. La vida de després és ara. La vida d’abans és la vida de debò, a casa, quan vam néixer. – I durant?

-Hitler”

 “Durant” va estar en un camp nazi on va perdre una filla. “Després” va emigrar als Estats Units amb la neboda, que també havia patit el “durant”. I en el “després” no perdona, ni oblida la filla ni res del que va patir. Guarda un dolor molt profund i somia com seria la seva filla sinó fos…

La relació amb la seva llengua és molt intensa i la fa sortir sovint. En un moment diu , parlant d’un poema de la seva mare ” el seu polonès era molt dens . L’havies d’obrir com un ventall per treure’n tots els significats”. Poètic, no trobeu?

I parlant de la seva neboda que feia per oblidar el “durant” tot fent vida d’americana. ” Ningú no endevinaria de quin infern havia sortit fins que obria la boca i en sortia enroscat el fum de l’accent”

I què me’n dieu d’aquest fragment?

“Que curiós era agafar la ploma: després de tot, no era res més que una canya petita afilada que supura els seus bassals jeroglífics: una ploma, que, miraculosament, parla polonès.* Un forrellat obert de la llengua. Altrament la llengua està encadenada a les dents i al paladar. Una immersió en la llengua viva: de cop i volta aquesta claredat, aquesta capacitat, aquest poder de fer una història, de dir, d’explicar. Rescatar, indultar! Mentir.”

(*) on diu polonès, llegeixi’s català o qualsevol altra llengua!

Encara escric amb ploma i la meva ploma ENCARA parla català. Espero que la ploma dels meus besnéts també ho faci malgrat tots els que no paren d’atonyinar la nostra identitat.

El que en diuen per la xarxa

L’espolsada

En Xavier Serrahima

L’ariadna al laberint grotesc

En Marià Veloy a Time Out, tot fent de Màgic Magí

Anuncis

Accions

Information

4 responses

6 09 2011
carina

Fa bona pinta el llibre, és bo descobrir, com aquell que no vol, petits tresors. Gràcies per la ressenya. Espero que els meus néts continuïn parlant català i encara sóc més optimista, espero que el meu fill -té 4 anys-, ni que sigui molt vell, pugui veure una Catalunya lliure i catalana.

7 09 2011
L'Espolsada

Un llibre excel·lent, dos relats molt punyents. Ara estic a punt de llegir un altre llibre de l’autora…

7 09 2011
Màgia

Vinc d’un llibre sobre el nazisme, així que aquest me l’apunto però per més endavant, que aquests són temes que demanen descansar entre obra i obra. La teva ressenya demostra que és una novel·la que val la pena de llegir. Escriure en ploma, un plaer!

19 09 2011
David

Un llibre magnífic! És del millor que he llegit sobre l’Holocaust escrit per algú que no el va viure. Pel que fa als teus besnéts, alguns farem tot el que podrem perquè parlin en català. No sé si serem més forts que els qui volen tot el contrari, però això no ens desanimarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: