Armand Obiols va ser la parella de Rodoreda a l’exili durant més de 30 anys. Les temporades que passaven separats, que van ser moltes degut a la feina de traductor d’ Obiols per Nacions Unides, ell escrivia gairebé a diari.
Les dels primers anys ( del 41 al 43 )són cartes molt tendres i apassionades. En la segona tongada de cartes, entre el 59 i el 62 mentre ell vivia a Viena i ella a Ginebra, explica el seu dia a dia a Viena( ensopit, tal com diu ell) i va fent una crònica del que llegeix i va deixant, enmig del relat de la vida quotidian , opinions dels escriptors catalans i espanyols de l’època. Era lector voraç i molt crític. Diu coses com
- El testament de Benguerel : la novel•la és feixuga com una dotzena de mahons
- Tots som iguals d’Espinàs, em sembla una pura animalada
- Varietès d’Espinàs, pura inidgència, literatura de full de calendari popular
- Homenots de Josep Pla .. el famós estil de Pla era una llegenda, entre popular i encarcarat, molt deficient. La Plaça del Diamant és infinitament millor
- La Maroma de Folch i Camarasa, m’ha agradat bastant
- Tana o la felicitat de M A campmany,ben feta, intel•ligent, però lleugerament encarcarada, poc natural, amb una subtilesa excessiva
- Mort de dama de L Vilallonga no és res de l’altre món , però té un cert tó i sobretot, no dona la sensació, com els altres llibres, lluiti contra un restrenyiment crònic
- De Pere Calders : molt original, molt divertit, ric, inesperat. És lamentable que no escrigui una mica millor en el sentit del seu propi estil
- Un conte de Gaite ( Carmen Martin Gaite) val més que sis novel•les de Benguerel o de la Capmany
- Pedrolo és allò que sol dir-se’n un graponer. Però té indiscutiblement instint de novel•lista
- Espriu, no és que estigui malament. És bastant original(…) , però ensopit
- El martell de Sarsanedas. És una llauna inaguantable , falsa, amb recursos tècnics desgraciats
- D’Anna Maria Matute: com que la minyona té una tenacitat realment salvatge, és possible que arribi a fer coses realment esplèndides
- La plaça del diamant i Incerta Glòria ( Joan sales) són les dues millors novel•les publicades d’ençà de solitud
- La mort i la primavera farà rodar caps com baldufes
Per altra part fa de revisor minuciós de les novel•les i contes de la Rodoreda, donant indicacions per depurar l’estil. No deixa mai d’elogiar el que escriu i d’animar-la a que segueixi escrivint. En algun moment que la Rodoreda sembla desanimada per que no li donen premis ( és una pena que el jurat estigui compost per sis o set imbècils), li diu que el seu objectiu no ha de ser un article al Serra d’Or, si no ser d’aquí a 50 anys, motiu d’una tesi a la Universitat de Barcelona. Visionari l’home, quantes tesis hi deuen haver al món sobre l’obra de Mercè Rodoreda ? Més d’una segur!!!
I en mig de literatura i correccions, parla del Barça, del redoxon, que segons ell li atura les grips, del temps horrible de Viena , de tant com l’enyora i constantment li retreu que li escrigui tan poc . M’ha agradat molt de llegir-lo, però hi he trobat a faltar les respostes de la Rodoreda.
Una altre epistolari que a mi em va entusiasmar són cartes amb el seu editor Joan Sales , en que hi ha la veu de les dues bandes
El que en diuen per la xarxa
L’entrada de l’espolsada la subscric totalment, he estat a punt d’estalviar-me al meva i enviar-vos de pet a casa seva
a Vilaweb
Viu i llegeix 
L’intrús de Benguerel és un intrús que val molt dins de la prosa dominada per Rodoreda i Sales, El martell de Sarsanedas és bo (en vaig fer un anti), Pla em sembla infinitament més bo que Rodoreda, Espriu no és gens ensopit, Pedrolo és massa: en definitiva, no hi estic d’acord, amb Obiols, ni en la omnipresent Rodoreda, ja em coneixeu!
Ets punyetera amb el que has publicat. Jo tampoc estic d’acord amb algunes opinions sobre alguns llibres que citen, però les cartes valen tan la pena…
Helenabonals, jo tampoc no coincideixo amb tot el que diu l’Obiols. M’agrada Pedrolo, m’agrada Sarsanedas, em va agradar Mort de dama, m’encanta Calders. No he llegit Pla ( imperdonable, ho sé)ni Benguerel i no puc opinar . Coincideixo amb la opinió que té de Rodoreda, Incerta glòria, Ana Maria Matute i Carmen Martin Gaite.
Fe, soc punyetera? potser si 😉 em va fer gràcia la contundència de les seves opinions, moltes en contra dels intelectuals de l’època. Gaudia del privilegi de mirar-se les coses de lluny i deixar-les anar sense censures en les seves cartes privades. Poques vegades podem gaudir d’una crítica tan sincera i despullada, per això em vaig entretenir a anotar-les totes. I aixó no vol dir que els comparteixi totes, ni molt menys.
A mi no m’agrada gaire el gènere epistolar, però si per aquí hi ha algú aficionat a les cartes, us recomano el llibre “Cartes d’amor”, de Pere Calders. Són les cartes que va escriure a la Rosa Artís-Gener. Realment, adorables, tendres, reals!
. Hola,
no he llegit Cartes a Mercè Rodoreda, però l´obra de la Rodoreda és excel.lent.
L´obra de Josep Pla també és una lliçó de llengua. Només cal llegir El quadern gris, per exemple.
Pere Calders, el gran mestre de la ironia.
El programa Via Llibre vol saber de tot, però…
Encertada la conversa entre en Partal (Viaweb) i Torrents (Què Llegeixes)
Gràcies
QUINA COLLA DE PETULANTS. el que més m’agrada ès el que diu que en la ediciò de les Cartes a Mercè Rodoreda d’Armand Obiols, troba a faltar les cartes de resposta!!!
Quan s’ha dit fins a la sacietat, l’escriptora ho va afirmar, que havia esquinçat moltes cartes que havia escrit a Joan Prat o Armand Obiols.
En aquesta ediciò no hi ha ni una sola carta a l’Arxiu M.Rodoreda, que sigui resposta a les publicades per Fundaciò La Mirada.Entesos?
[…] 9.- Cartes a Mercè Rodoreda. Armand Obiols […]