Titular de l’Ara 27/09/11
El 33 recupera el seu programa de llibres.
Via llibre abandona l’estatisme del sofà i aposta per un ritme més fragmentat i amb més carrer.
La incidència de la tecnologia en la lectura i la vigència de JM de Sagarra són els primers al•licients de via llibre. El programa s’estrena amb la voluntat de trencar amb el desaparegut “l’hora del lector” .
Més aviat podriem dir que el 33 emet un programa de llibres i punt. No recupera res:el que tenia no te res a veure amb el que han programat ara. De tan trencador, només han quedat unes miques de no se sap ben bé què, escampades ràpidament durant mitja hora.
Que han abandonat el sofà i que aposten per un ritme dinàmic, no cal que ens ho jurin: ens han marejat amb un seguit de primers plans que no ens han dut enlloc. I per mostrar que és un programa que surt al carrer, crec que no cal mostrar els llibres recomanats a terra, a l’acera. Ni cal mostrar-nos tot el mostrari de rajoles de carrer de Barcelona per explicar-nos que el llibre que presenten és urbà .
Llegir necessita calma i quietud. Llevat d’algun friki que camina tot llegint, ningú no llegeix en moviment, tots ens asseiem, sigui al sofà de casa, al banc de la plaça, davant l’ordinador, o al metro amb l’e-book. Els temps canvien, però això no. Canvien els suports, però Guerra i Pau necessita unes hores i una calma per ser llegida. Canvia la manera i el lloc del “boca orella”: els blogs, el facebook, el twiter i sobretot el QL? ens han fet deixar de banda les opinions d’alguns crítics oficials dels mitjans, però també ens agrada que algú enfoqui amb una mica de profunditat algun llibre o faci aflorar opinions dels autors. I per fomentar la lectura, no necessitem fullejar ràpidament un catàleg de novetats o la llista dels més venuts, necessitem que algú parli de llibres amb passió.
Tota la passió i lecturina del 33 sembla que es va quedar al plató de L’hora del lector. Espero que algun programador intel•ligent algun dia la recuperi i la poguem gaudir de nou. Amb un nou format? D’acord, però amb el mateix esperit, si us plau.
Viu i llegeix 
Nena, fes el favor d’enviar aquest escrit als diaris. O ja ho has fet?
Em sembla que és una mica la senscació que hem tingut tots.
Sou bastant sectaris, fills d’algun tertulià com a mínim, perquè no s’entén aquest odi. Que el programa duri 30 minuts menys no vol dir menys, ni tampoc vol dir menys que l’aposta sigui diferent pel fet de ser més audiovisual. El fet de tenir un sofà i algú parlant tampoc significa més respecte cap als llibres, ni més passió, molts col·laboradors demostraven haver-se llegit poc més que la solapa. Abans només parlaven “els amics de” que eren convidats, ara hi ha més veus, això s’ha de reconèixer, lectors anònims i llibreries. El programa s’ha obert. De qualsevol manera, és un programa de literatura i prou, n’hi ha més i, sobretot estan els llibres, així que doneu-li temps i tingueu més respecte per la gent que treballa a l’actual programa. Que L’hora del lector era sofà i estatisme no és una valoració, és un fet, ni bo ni dolent. El format no fa millor ni pitjor el programa. Jo estic content d’escoltar més veus i no sempre els mateixos endollats. La passió està dintre de cadascú. El 33 recupera el seu programa de llibres doncs n’ha tingut sempre un, a vegades més curt a vegades més llarg. No sigueu tant sectaris, que sou una minoria molt sorollosa.
Programa de solapa, Boissière. És com si ens llegissin la contraportada o la faixa d’un parell o tres de llibres i apa. I sí, el format fa millor o pitjor un programa. T’ho dirà qualsevol crític, professor o entès en televisió. Faltaria!
Un programa de llibres amb Víctor Amela i d’altres no era seriós.
L’hora del lector era una mica/bastant caspós.
Sí, i el format de tapa dura i lletra Times 14 fa millor el llibre …. T’ho dirà qualsevol crític, professor o entès en televisió. Faltaria!
Amb aquesta predisposició vostra poc importa que haguessin programat una cosa diferent, vosaltres seguiríeu “erre que erre”. Aprofiteu-vos de les coses bones del nou programa, obriu-vos una mica… Deixeu el dogmes.
És una actitud molt infantil aquesta. On està el pòsit de les lectures…
“Via Llibre és a L’hora del Lector com Crepúsculo es al Drácula de Bram Stoker. O com fer l’amor amb algú que no té llibres després d’haver follat amb amants excepcionals al sofà del nostre saló de lectura, jejeje…”
Ridícul.
Boissière, Catalina, Josep: en aquest blog hi deixo anar les meves opinions personals ( és particular, no hi ha cap colectiu al darrera) i em sembla que no he faltat el respecte a la gent que està col·laborant en el nou programa ni a la gent del que s’emetia abans. Espero que els que deixeu la vostra opinió aquí també tingueu aquest respecte. Si algú s’ha sentit molest , no era la meva intenció i demano disculpes.
No soc filla de cap tertulià ni formo part de cap secta, i si, si cal fer soroll per defensar alguna cosa, el faig, encara que sigui en minoria. M’agrada llegir i compartir el que llegeixo, i l’hora del lector és un programa que m’agradava, ho he manifestat reiteradament en aquest blog i en el quellegeixes. L’hora del lector tenia coses per millorar i evolucionar? sens dubte!! Millorem-lo i conservem l’esperit de reflexió i aprofundiment en temes o autors. El que està clar és que Via llibre és un programa amb un enfoc totalment diferent al de l’hora del lector. El primer és més un aparador i és més actiu i el segon és més de reflexió. El que no entenc és que no hi hagi espai per tots dos programes en la graella d’un canal suposadament cultural. No hi ha diversos programes de música ? doncs perquè no diversos de llibres i literatura?
Seguirem mirant via llibre i veurem com evoluciona. Tan de bo es converteixi en un bon programa de divulgació i capti nous adeptes a la lectura, però jo segueixo reclamant un espai paral·lel més de tertulia.
Estic amb tu, viuillegeix. No he vist Via llibre encara i no puc opinar, però aquest és el teu blog i aquí expresses lliurement la teva opinió, sempre amb tot el respecte, tant quan opines sobre llibres com quan ho fas sobre qualsevol altre tema.
No entenc això d’escriure al bloc d’algú per dir-li que no et sembla bé el que pensa. Jo faig servir aquests comentaris per coincidir amb la Viu i llegeix, sense formar cap secta amb ella, ni amb ningú altre. Però tinc els meus gustos. Tant els qui ens agradava l’antic programa com els qui els agrada el nou hauríem de tenir l’oportunitat de veure’ls, però en el nostre cas ja no ho podem fer.
Crec que tots coincidim en que el Via Lliure no és un programa dolent, de fet s’assembla a d’altres del 33 sobre música, espectacles, etc. És modern, ràpid, distret, amb una imatge cuidada. Potser agradarà molt els joves, i això està bé, però jo ja no estic per aquestes martingales. M’agrada sentir algú que diu coses interessants i que té temps per ser escoltat, i sempre em va semblar interessant la gent que sortia a L’hora del lector. Miro poc la tele i només l’engego per coses especials per mi, i aquest nou programa no serà una. Per sort hi ha altres llocs on informar-se de llibres.
Viuillegeix, molt d’acord, però fixa’t que tot just ara que s’ha estrenat el nou programa l’Emili Manzano torna a donar-li vida al perfil de Facebook de L’hora del lector… i apareixen les escopinades al nou programa, sobretot de col·laboradors ocasionals. Vull dir, entenc la vostra postura, però aneu en compte de nou deixar-vos utilitzar per aquells que volen que el nou programa caigui ràpid. Ahh, l’antic programa estava força per sota en audiència de la mitjana de c33. Sé que no té importància en un programa de servei cultural, però alguna cosa es feia malament des de feia temps doncs la davallada era continuada. Vosaltres trobeu a faltar l’antic programa, i molts trobem a faltar el programa d’en Vicenç Villatoro, molt menys enllaunat i viu. Així és la vida, s’ha de treure suc a tot i buscar, hi ha més programes de literatura en català, no tot passa per TV3.
Feu una recollida de signatures, a veure quants sou i qui sou.
Michela, si, ho he vist, cadascú escombra cap a casa. Que l’hora del lector ultimament havia tingut alguna relliscada, no ho nego pas, pero seguien fent un producte cultural de qualitat. Jo el que defenso és el concepte de programa. I entenc que estiguin emprenyats si des dels media s’ha “venut” el nou via llibre com a programa que subtitueix l’hora del lector. Són dos programes diametralment oposats, la única cosa que tenen en comú és que es fan per la tele i que els llibres én són protagonistes. Quants programes de música hi ha al 33? n’he comptat 8 , dos de música folk, 2 d’opera, un de música clàssica, un de jazz, el mític sputnik…és fabulosa tanta oferta!!! Tots estan en la mitjana d’audiència del 33? tan de bó!!
És molt demanar obrir una mica el ventall en literatura?
No he vist Via Llibre, així que no puc opinar al respecte. Tot i això, coincideixo amb la idea que calen més programes de literatura en diversos formats. De la mateixa manera que el cinema i la música tenen un ampli espai perquè tots els gèneres i gustos i tinguin cabuda, la literatura mereix el mateix reconeixement al canal.