Hi ha qui diu que hi ha dues menes de lectors: els que els agrada Javier Marías i els que no. Jo sóc de la primera mena.
Amb Los enamoramientos ha tornat amb la seva escriptura suau i contínua que no pots deixar, i a cops tan contínua que pots arribar a trobar una cinquantena de línies sense cap punt…
La novel•la és una mica un “deja vu” , amb elements gairebé idèntics a als que han tret el nas a “corazon tan blanco“ i a “tu rostro mañana”: el nom de la protagonista, secrets que es descobreixen per casualitat, personatges canallescos que poden ser molt violents i personatges que no són el que semblen. Històries que es repeteixen? si, com es repeteix la literatura i la humanitat des que el món és món. Quins són els temes estrelles de la literatura? l’amor, la por, la venjança, la gelosia… ja som al cap del carrer: en Javier Marías els toca tots en la majoria de les seves novel•les . Sembla que la seva obra sigui tot un continu i en cadascuna hi afegeix nous detalls i punts de vista, encara que segueixi una trama diferent i tingui protagonistes diferents. Les seves novel•les recorden les unes a les altres, però no cansen ( bé, almenys a mi no) i segueixen seduint amb la seva prosa barroca i entortolligada .
Tot i que l’acció no és mai la protagonista, sempre hi ha un fil conductor, que tot sovint és un fil d’alta tensió: t’enganxa mentre aboca les seves reflexions deixant volar la imaginació o posant-se dins la pell o el pensament profund dels seus personatges. Fent hipòtesis impossibles que sempre encerten i tot sovint et despullen: a vegades m’he trobat pensant , “si, això és també un dels meus pensaments remots i inconfessables”.
A los enamoramientos tot gira al voltant d’una mort violenta. Et va acostant als personatges propers al mort, i de cop i volta plouen sospites… realment és una mort fruit de l’atzar? És un homicidi? O un assasinat? I el mòbil? mort provocada per una bogeria? per una passió? o per acte altruista ?…… llegiu-la, i no patiu que l’interrogant seguirà planant sobre el vostre cap quan l’hagueu acabat.
La foto la vaig fer a l’exposició “En los corazones de piedra habita el miedo” , un treball del fotògraf Joan Tomás amb la col·laboració del sr LorenzoEl que en diuen per la xarxa
A libros y literatura una ressenya simpàtica
a lecturalia, la fitxa amb la sinopsis
i un recull de ressenyes a la mateixa pàgina web de l’autor
Viu i llegeix 
Ja la tinc apuntada…
Ja ho vaig dir a cal veí, a mi se’m va fer un pel feixuga. I el final el vaig trobar fluixet…
Ganes de llegir-la. Potser no és tant maratonià com “Tu rostro mañana”? És més abarcable?
Ara una frivolitat: el nom del llibre – “Enamoramientos” – em decepciona, és com banal. Acostumat com estava a títols sumptuosos en la seva capacitat evocadora, que per si sols et feien comprar el llibre (“Negra espalda del tiempo”; “Mañana en la batalla piensa en mi”; “Fiebre y lanza”, etc.)…
Fa molt temps que no llegeixo res d’en Marías però des de que va sortir “Los enamoramientos” que tinc ganes de tornar a endinsar-me en el seu món… El teu apunt m’hi empeny una mica més… Gràcies!
SU
Vaig tenir el moment Marías a la Universitat, en guardo un record fantàstic, perquè m’explicava històries que volia llegir i me les explicava com les volia llegir. Fa anys que el tinc aparcat perquè vull que es mantingui intacte, ja que molt em temo que avui, Marías, no em convenceria, i no sé per què ja no me’l creuria. El meu temps de Marías ja ha passat, el tinc superat. Igual quan sigui a la cinquantena em tornia a retrobar amb ell, ara no podria. de tota manera, una ressenya esplèndida, qui no l’hagi llegit ho hauria de fer
vei, tu sempre tan diligent,
Rita, té els seus alts i baixos, però per a mi, més alts que baixos
Raviel… no és ni de bon tros tan maratonià com “tu rostro”, però està en la mateixa línia. I el títol té el seu sentit literari, ja ho veuràs quan el llegeixis
SU, doncs apa, tornem-hi !
Carina, jo el vaig descobrir rondant els 30, i ara que ja han passat una colla llarga d’anys continua agradant-me. Si mai hi retornes, ja ens ho faràs saber!
Jo sóc dels que no n’han llegit mai res. Recordo un company que sempre me’l recomanava i mai no li vaig fer cas. Potser hauria de provar-ho, oi?
Encara no he descobert aquest autor, però tinc “Los enamoramientos” a punt a punt per començar. La teva ressenya encara m’ha fet venir més ganes d’iniciar-la, pel que dius l’obra promet!
la resenya es molt mes maca que el llibre …
[…] se n’ha parlat al blog Viu i Llegeix. Rate this: Share this:ShareFacebookTwitterLike this:LikeBe the first to like this post. By […]