Ja és aquí la típica sequera lectora de la tardor.
Enduta per l’entusiasme de finals d’estiu, em vaig apuntar a la lectura conjunta de l’Ulises de Joyce. Una lectura de llarg recorregut, organitzada per el QL i moderada per l’admina i per en Javier Aparicio. Es va iniciar amb la xerrada “Qui té por d’Ulisses de James Joyce?” on una bona colla de quellegistes ens vem aplegar per combatre junts la por i gaudir de la lectura.
La meva idea era reservar-lo per els caps de setmana i entre setmana anar llegint coses més lleugeres. I ni setmana ni entre setmana ni leches . Encallada. No llegeixo res de res. La única cosa que vaig llegint són els comentaris del Ulisses al fil del QL, tota una experiència. Com diu l’Helenabonals al fil: llegir l’Ulisses és com anar a passejar per el bosc a buscar bolets, tot sovint no trobes res, però de tant en tant cau una perla com un bon cep.
Experiències tardorenques passades em diuen que quan comença el fred, s’acaba la sequera lectora. Esperarem pacients.
Viu i llegeix 
Segur que aquesta sequera passa ben aviat, tot és qüestió de temps. Ànims!
jo el vaig llegir de jove, quan es tenen més energies i temps per fer aquestes coses. No m’imagino tornar-hi ara! Sort i paciència.
Jo el vaig llegir a la Universitat i em va sobrepassar una mica (estava a la meva època idealista, però ni por esas!). Almenys puc dir jo sí he llegit l’Ulisses de Joyce, que ja és dir molt. Paciència, quan l’acabis respiraràs com si t’estiressis damunt l’herba fresca i podràs dir que has llegit l’obra mestra de la literatura contemporània. Una coseta més al teu currículum.
Jo últimament no hi trobo gaire res, i només llegeixo el cap de setmana. Crec que podrà amb mi, com El Quixot, es necessita molta concentració i esforç.
Jo no és que tingui sequera lectora, tinc escassetat crònica de temps. L’Ulisses no m’entusiasma, però encara es pot llegir a estones… és clar que aquestes estones no es troben, i el calendari de lectura es va quedant endarrerit. També em falten estones per entrar al QL?, tot i que ho vaig fent de tant en tant, com al teu blog. Us trobo a faltar 😦
Amb aquesta pluja que cau segur que la sequera queda enrere ben aviat!